Un estudi dirigit per l’investigador Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, ha analitzat i distribuït espacialment la informació existent sobre multitud d’impactes que estan afectant de manera simultània, i possiblement sinèrgica, tot el mar Mediterrani: des d’impactes climàtics com l’increment en la temperatura del mar, fins a la pressió pesquera sobre els recursos naturals o canvis en les condicions fisicoquímiques. El resultat és una representació espacial dels llocs més afectats per l’activitat humana com ara el mar Adriàtic, el mar Egeu, la costa africana o el mar de l’àrea catalana, entre d’altres. Segons els investigadors, aquesta informació permetrà identificar les zones on s’hauria d’actuar localment per minimitzar els impactes d’un problema global com és el canvi climàtic. El nou treball s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’ i també està signat per Marta Coll i Joan Navarro, de l’Institut de Ciències del Mar, i per Javier Bustamante i Andy J. Green, de l’Estació Biològica de Doñana.
L’estudi s’emmarca en el concepte d’espais operatius segurs que determina un espai multidimensional dins del qual es trobaria un ecosistema i que està delimitat per diferents tipus d’impactes, com la contaminació, la pesca o la temperatura de l’aigua. Perquè aquest ecosistema es trobi en condicions adequades, les magnituds dels impactes no haurien de sobrepassar uns llindars determinats, de manera que, si la magnitud d’un impacte augmenta, els llindars de la resta disminueixen, i viceversa. “Si delimitem un espai operatiu segur a partir d’impactes climàtics i humans, això vol dir que, en disminuir la pressió antròpica, augmenta el llindar per als impactes climàtics per sobre del qual l’ecosistema col·lapsaria i, per tant, s’incrementa la capacitat de l’ecosistema de resistir els impactes ambientals associats al canvi climàtic», explica Francisco Ramírez.
Per delimitar espacialment els impactes potencials que afectarien el mar Mediterrani, els investigadors han combinat múltiples metodologies i bases de dades, com les sèries temporals més llargues existents de dades de teledetecció -imatges de satèl·lits espacials-, que proporcionen informació, per exemple, sobre la temperatura de la superfície marina. També s’han utilitzat les dades sobre la distribució de la pressió pesquera proporcionada pel Global Fishing Watch. “En superposar espacialment tots aquests impactes, hem identificat aquelles àrees marines que estan particularment amenaçades i que, per tant, mereixen una atenció especial si es vol conservar els recursos o la biodiversitat que contenen”, explica l’investigador.
Segons l’estudi, les zones més afectades pels impactes humans serien potencialment més vulnerables al canvi climàtic. En concret, els resultats mostren que hi ha determinades zones particularment vulnerables com el mar Adriàtic, el mar Egeu, la costa africana o el mar de l’àrea catalana, on la intensitat de pesca és molt elevada. Si a això s’hi afegeix l’increment de la temperatura del mar provocada per l’escalfament global, el resultat és que hi haurà espècies de gran valor comercial com la sardina que se’n veuran particularment afectades, ja que són extremadament sensibles a l’increment de la temperatura. “Saber com es distribueixen espacialment aquestes amenaces pot ajudar a gestionar determinades activitats com la pesca. Per exemple, pot servir per regular aquestes activitats en àrees de molta afectació, o desplaçar la pesca a zones que estiguin menys impactades per altres amenaces”, apunta Francisco Ramírez.
Aquesta aproximació permet evidenciar on s’hauria d’actuar localment per minimitzar els impactes d’un problema global com és el canvi climàtic. Els investigadors remarquen que les administracions locals no poden per si soles combatre el canvi climàtic, ja que requereix el consens i l’actuació de tota la comunitat internacional. “No obstant això -assenyalen-, gestionant altres possibles impactes més locals es pot disminuir la vulnerabilitat de determinades àrees i ecosistemes al canvi climàtic”. “Amb això no volem dir que no s’ha de combatre l’escalfament global, però a curt o a mitjà termini una possible mesura de mitigació passaria per gestionar aquests altres impactes més locals”, conclouen.
