Un treball tècnic encarregat per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura a la badia de Roses per a la realització de la cartografia bionòmica del fons marí en aquest àmbit, detecta una extensió de 800 ha coberta per una praderia de Cymodocea nodosa. Fins a la redacció d’aquesta prospecció només es tenia coneixement d’una extensió de 193 ha. En la mateixa àrea d’estudi s’han detectat 136 ha de Posidònia oceànica, 98 ha de substrat rocós amb algues fotòfiles i 25 ha de fons de precoralígen, entre d’altre.
D’acord amb la cartografia d’herbassars marins del Departament d’Agricultura, la praderia de Cymodocea nodosa de la Badia de Roses, és la de major extensió d’aquesta espècie cartografiada a la costa catalana i, amb molta probabilitat, és una de les més importants en el Mediterrani Occidental.
Com la posidònia oceànica, la Cymodocea nodosa és una planta marina de les anomenades fanerògames i estructura un ecosistema que té la categoria d’hàbitat d’interès per a la pesca d’acord amb la normativa sectorial pesquera. Aquesta espècie presenta el màxim de feixos i biomassa a l’estiu i té una dinàmica de creixement més ràpid i tolerància ambiental que la posidònia, que el permet recolonitzar fons sorrencs després de temporals. Com les altres espècies de fanerògames marines del litoral català, tenen molta importància ecològica ja que la seva estructura foliar allotja comunitats de flora i fauna i constitueixen zones de cria i reproducció de moltes espècies d’interès per a la pesca.
La cartografia de fanerògames marines, o d’herbassars marins, és una eina de molta utilitat per les administracions responsables en la gestió de projectes i activitats en el medi marí, així com pels particulars que practiquen activitats nàutiques entre els que el respecte pel medi ambient és indispensable.
Per aquesta raó la Direcció General de Pesca i Afers Marítims actualitza periòdicament la delimitació de fanerògames marines al litoral de Catalunya, que es publica al web del DARP. El mes de juliol de 2016 el Departament d’Agricultura, va editar un “Protocol de bones practiques en el fondeig i l’ancoratge en al litoral Català”, en el que s’hi pot trobar informació respecte la importància ecològica de les praderies de fanerògames marines, les causes principals de la seva regressió i un conjunt de bones pràctiques per al fondeig d’embarcacions i per a la instal·lació de sistemes de fondeig.
L’estratègia Marítima de Catalunya (EMC) aposta per un desenvolupament sostenible integrat i harmònic de l’economia blava, respectuós envers el conjunt dels usos humans i el mar i potencia uns ecosistemes marins resilients i plenament funcionals. En aquest sentit, la cartografia dels herbassars marins de Catalunya contribueix de forma decissiva l’assoliment dels objectius que fixa el Pla estratègic 2018-2021 de l’EMC per a aquests dos àmbits d’actuació, a través de les línies estratègiques com la de “Integració i millora de la informació disponible sobre hàbitats marins per a elaborar una cartografia que doni suport a la gestió” i “Reducció de l’impacte de les activitats marítimo recreatives i esportives sobre els alguers de fanerògames marines mitjançant sistemes de fondeig de baix impacte”
1 
