El canvi climàtic obliga als petits mamífers de muntanya a fugir cap a les altures

Un estudi americà mostra com les espècies de mamífers de zones muntanyoses es desplacen cap a les cotes més altes per fugir de la pujada de temperatures

La musaranya és una de les espècies més comunes en tot el món

La musaranya és una de les espècies més comunes en tot el món | Europa Press

La musaranya és una de les espècies de mamífer més petita de l’Americà del Nord fent poc més que uns centímetres de llargada. Aquest diminut animal fa dècades que peregrina sense parar, pujant aproximadament 1.200 metres pels vessants de les Muntanyes Rocalloses i abandonant el seu antic territori. Els científics creuen que es tracta d’un intent de l’animal per fugir de la calor deguda al canvi climàtic i no és l’únic, segons el nou estudi de la Universitat de Colorado.

Diverses espècies de mamífers estan canviant els seus hàbitats tradicionals per espais més freds de les Muntanyes Rocalloses, un patrimoni natural icònic per als americans. Però el que les càmeres de fotografies del gran nombre de turistes que freqüenten aquesta cadena muntanyosa no capten és la lluita per sobreviure d’alguns animals que habiten aquest espai. “És espantós”, va dir McCain, professora associada del Departament d’Ecologia i Biologia Evolutiva. “Fa molt de temps que parlem del canvi climàtic a les Muntanyes Rocalloses, però crec que podem dir que això és un senyal que ara les coses responen i responen de forma dràstica“, afegeix la científica.

McCain ha participat en l’estudi que desvela aquesta realitat, el qual s’ha publicat recentment. La investigació va durar gairebé 13 anys, ella i altres científics van descobrir molts petits mamífers han iniciat aquest nefast camí per la supervivència.

Aquests resultats mostren la resposta complexa dels animals al canvi climàtic. La majoria dels mamífers que van analitzar l’equip de Colorado van pujar fins amunt, arribant a espais on no havien estat mai. Per exemple, abans dels anys 80 la musaranya mai no s’havia detectat per sobre dels 2.900 metres. Avui la podem trobar a més de 3.500 metres. Si bé és un dels casos més cridaners no és l’únic. El suslic de cap daurat, un esquirol natural d’aquella zona, s’ha desplaçat fins a 700 metres d’altitud. Per McCain és un crit d’atenció. “Hem de començar a prendre-ho seriosament immediatament si volem tenir muntanyes i ecosistemes sans“, conclou l’experta.

Nou comentari