El canvi climàtic és més ràpid que la capacitat dels animals d’adaptar-s’hi

Les espècies responen a l’escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida però no van prou ràpid i no sempre en la direcció correcta

Petit grup de fredelugues, una de les espècies més afectades per l'assecament hivernal dels arrossars

Petit grup de fredelugues | K. Storsberg / Arxiu PNDE

El canvi climàtic amenaça les espècies i això pot tenir repercussions en la salut dels nostres ecosistemes. Per aquest motiu, analitzar si els animals són capaços de respondre per fer front a aquest canvi climàtic és crucial. A la natura, els canvis més evidents que ens mostren les espècies com a resposta al canvi climàtic són les alteracions fenològiques, és a dir, canvis en el seu calendari natural, com ara el moment de l’any en que hivernen, es reprodueixen o migren, entre d’altres. És per això que un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research de Berlín (Alemanya) ha parat atenció a aquests aspectes en un estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, que ha documentat canvis en la mida i el pes del cos d’algunes espècies, però que conclou que aquests canvis morfològics no mostren tendències tan clares com els fenològics.

El treball, on també han participat Constantí Stefanescu, del Museu de Ciències Naturals de Granollers; Iolanda Filella, investigadora del CREAF i el CSIC, i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha consistit a analitzar les dades de 71 estudis ja publicats i per extreure informació molt rellevant que ajuda a relacionar els canvis en el clima al llarg dels anys amb possibles canvis en els calendaris naturals o els trets morfològics dels animals. Amb aquesta informació, han avaluat si els canvis observats en les espècies els conferien alguna mena d’“avantatge evolutiu”, és a dir, els ajudaven a sobreviure o a tenir mes descendència. “Per investigar si les respostes dels animals al canvi climàtic els permeten adaptar-se ens hem hagut de centrar en els ocells perquè no tenim informació tan completa de cap altre grup”, comenta Radchuk. I afegeix, “Ara bé, la revisió de la informació disponible per a altres grups d’animals demostra que els canvis són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Per exemple, és molt clar que a les zones temperades, l’augment de les temperatures està provocant un avançament dels calendaris naturals en la majoria d’espècies.”

Phalaropus lobatus

Exemplar d’escuraflascons becfí | Yann Kolbeinsson

El coautor Steven Beissinger, de la Universitat de Berkeley (Estats Units), afegeix que “això ens suggereix que les espècies podrien viure en el seu ambient natural tot i l’escalfament, sempre i quan canviessin suficientment ràpid per suportar el canvi climàtic”. Tot i això, Alexandre Courtiol, del Leibniz-IZW, afegeix “Però això no està passant, perquè tot i que hi ha poblacions que s’estan adaptant, ho fan a una velocitat que no els garanteix la seva supervivència. Els canvis fenològics observats, tot i produir-se, no tenen prou magnitud per compensar les noves condicions ambientals que s’estan generant.” Per arribar a aquesta conclusió, es van comparar, en vàries poblacions d’ocells, els canvis fenològics mesurats al camp amb els que prediu un model teòric que assumeix un canvi fenològic òptim per compensar les noves condicions ambientals. En 9 de 13 espècies estudiades, es va trobar que la magnitud del canvi fenològic era insuficient per evitar el risc d’extinció de la població.

El més preocupant és el fet que aquestes dades analitzades incloïen, generalment, espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera (Parus major), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) o la garsa (Pica pica), totes elles espècies conegudes per la seva capacitat d’adaptar-se a noves condicions ambientals. “Ens queda per analitzar les respostes al canvi climàtic de les especies més rares o amenaçades, per a les quals actualment hi ha una manca important de dades. En aquests casos, sospitem que els pronòstics encara són més pessimistes”, conclou Stephanie Kramer-Schadt, de Leibniz-IZW. Els científics esperen que la seva anàlisi i els conjunts de dades reunits estimulin la recerca sobre la capacitat de les poblacions animals per fer front al canvi global i contribueixin a millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.

Nou comentari