Un canvi climàtic va tenir un paper decisiu en l’extinció dels homes de Neandertal, molt més important del què s’havia pensat fins ara. Això és el que afirma un nou estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the Natural Academy of Sciences’ i dut a terme per investigadors europeus i nord-americans. Aquesta recerca col·laborativa s’ha basat en un registre natural de les temperatures, les estalagmites, vam mostrar als científics com, fa més de 40.000 anys, hi va haver un canvi climàtic molt pronunciat i amb períodes molt freds que coincideixen, precisament, amb les èpoques de què s’han trobat menys restes arqueològiques d’aquesta espècie prehumana. Això els va donar pistes decisives sobre els efectes que el clima va tenir en la seva supervivència a llarg termini, condemnant-los a la desaparició.
Les estalagmites creixen molt lentament i en capes que se superposen, i qualsevol canvi en la temperatura altera la seva composició química. Aquestes capes, doncs, conserven un registre natural de les variacions que ha patit el clima durant milers d’anys, d’ençà de l’inici de la seva formació. Per dur a terme aquest estudi, els investigadors van analitzar estalagmites de dues coves de Romania que, per la seva antiguitat, van aportar un registre climàtic molt ampli i detallat. Les capes de les estalagmites mostraven una sèrie d’èpoques extremadament fredes i molt seques entre fa 44.000 i 40.000 anys, en un cicle de caiguda de temperatures, un període molt llarg de fred intens i un escalfament sobtat que es va repetir diverses vegades. Els autors de l’estudi van comparar aquest registre amb les restes arqueològiques dels neandertals i van trobar una connexió entre els períodes més freds i la reducció de les eines neandertals trobades. Això, segons afirmen, podria indicat que les seves poblacions es reduien molt durant els períodes més freds i que, per tant, els canvis en el clima van tenir un impacte decisiu en la seva extinció.
Els neandertals, l’espècie prehumana més propera a la nostra, van viure a Euràsia durant prop de 350.000 anys. Fa uns 40.000 anys, però, durant la darrera Edat de Gel i poc després que els primers humans moderns arribessin a Europa, van desaparèixer. Tot i que durant anys s’ha pensat que precisament la “nostra” arribada és el que els va empènyer cap a la desaparició, aquest treball creu que la causa principal de la seva extinció va ser natural o que, si més no, va tenir en el canvi climàtic un element clau que va deixar-los desprotegits davant l’arribada dels humans moderns que, més preparats per resistir el fred, van poder sobreviure mentre els neandertals van extingir-se. Tot i que eren caçadors molt hàbils i controlaven el foc, la seva dieta era menys diversa que la dels Homo sapiens sapiens i vivien dels animals que sabien caçar amb més destresa. Quan la disponibilitat d’aquesta font d’aliment va caure en baixar les temperatures, van començar a tenir problemes per a sobreviure. Els nostres avantpassats, en canvi, tenien més presència de peix i de plantes a la seva dieta, cosa que els va permetre sortir airosos d’aquell període extremadament fred.
Aquests intervals climàtics tan hostils, que van durar milers d’anys i on les temperatures mitjanes van arribar a ser fins a 10ºC inferiors a les actuals, van marcar decisivament la futura composició demogràfica d’Europa, reduint la població de neandertals. Quan aquesta etapa tan freda es va acabar, els humans primitius ja havien ocupat grans parts del continent i els seus cosins, els números dels quals s’havien reduit molt, no es van poder expandir i van acabar desapareixent o, com suggereixen alguns descobriments recents, barrejant-se amb els nostres ancestres més directes.
3 
1 
