El canvi climàtic està canviant el fitoplàncton de tots els oceans del món, i un nou estudi afirma que, durant les properes dècades, els canvis seran tan importants que afectaran el color del mar, fent que les zones blaves i les verdes siguin d’un color més intens. En un estudi publicat a la revista ‘Nature Communications’, un equip de l’Institut Tecnològic de Massachussets (Estats Units) preveu aquest canvi en l’aparença del nostre planeta i, també, que la detecció de moviments en els colors dels oceans a través dels satèl·lits podria donar el primer avís de canvis a gran escala en els ecosistemes marins.
Els investigadors han desenvolupat un model a nivell planetari que simula tant el creixement com l’interacció de diverses espècies de fitoplàncton i com la barreja de diversos tipus d’aquests organismes als oceans canviarà a mesura que les temperatures vagin augmentant. Alhora, també es va simular com el fitoplàncton absorbeix i reflecteix la llum del sol i, per tant, com el color de l’aigua canviarà a mesura que les comunitats es vegin afectades pel canvi climàtic. Provant el seu model des d’ara i fins a finals de segle han observat que, l’any 2100, més de la meitat dels oceans del món hauran canviat de color.
Segons l’estudi, les regions subtropicals, que tendeixen a ser blaves, s’hi tornaran encara més, reflectint el descens de la vida en aquelles aigües. A les zones més verdes, en canvi, com les més properes als pols, els mars es tornaran encara més verds perquè l’augment de la temperatura farà que hi hagi més espècies de fitoplàncton i més nombroses. El model indica que els canvis no seran enormes a ull nu, i la distribució general de les aigües blaves i verdes serà la mateixa, però els canvis es notaran prou com per afectar tota la cadena alimentària que comença en el fitoplàncton.
El color dels oceans depen de la interacció entre la llum solar i allò que hi ha a l’aigua. Les molècules d’aigua, per exemple, absorbeixen gairebé tota la llum excepte la banda blava de l’espectre, que és reflectida, és per això que les aigües més despoblades del mar obert apareixen d’un color blau intens. Els organismes que viuen als oceans, en canvi, absorbeixen i reflecteixen longituds d’ona de llum diferents. El fitoplàncton conté clorofil·la, que absorbeix la llum blava per fer la fotosíntesi, i reflecteix la verda, és per això que les aigües riques en algues tenen un color verdós. Gràcies a això, els satèl·lits han pogut mesurar les variacions del fitoplàncton als mars des de finals dels anys 90.
Tot i això, el canvi climàtic no és l’única cosa que pot canviar la distribució del fitoplàncton, ja que hi ha una certa variabilitat natural i, també, els efectes de fenòmens meteorològics puntuals. És per això que, en comptes de fixar-se en la clorofil·la, els científics van mirar només la llum reflectida, gràcies a un model modificat que incorpora informació sobre el consum i el creixement del fitoplàncton i l’incorpora a una simulació dels corrents oceànics. A més, hi van afegir un altre element: la capacitat de calcular l’absorció i reflexió de la llum als oceans segons els organismes que hi viuen. Quan van comparar els resultats del model amb els valors actuals dels satèl·lits, la coincidència era prou com per concloure que la simulació pot predir acuradament els canvis en el color dels oceans i, amb una simulació d’escalfament global de 3ºC fins l’any 2100, els canvis en els colors blau i verd són els més destacables.
