Les cançons de les balenes ajuden als científics a estudiar el fons marí

Una nova tècnica permet estudiar l'escorça terrestre marina i els seus fenòmens sísmics a través de les vocalitzacions d'aquests mamífers

Exemplar de Balena Geperuda

Exemplar de Balena Geperuda | Europa Press

La fascinació pels cants d’aquests animals aquàtics gegantins fa anys que porta a la comunitat científica de cua. Gràcies a una nova estratègia d’investigació publicada per la revista Science els sons de les balenes podran ajudar a mostrar de forma detallada l’escorça terrestre i els moviments sísmics sense pertorbar la vida marina.

El so emès per les balenes per comunicar-se no embadalien a tots els científics de la mateixa manera, pels sismòlegs han estat una molèstia, ja que interferien amb els enregistraments dels sismòmetres. Si bé les vocalitzacions de les balenes no impedeixen continuar amb l’estudi cal eliminar-les de les gravacions, una tasca que pot esdevenir feixuga.

Science relata com no tots els sismòlegs es plantejaven que els enregistraments dels sons d’aquests mamífers fossin inservibles. És el cas del doctorant Václav Kuna, qui mentre rastrejava terratrèmols a la Universitat Estatal d’Oregon va qüestionar-se si totes aquelles gravacions de balenes que havien acabat a la paperera podrien ser en realitat uns béns valuosos per a la recerca.

Balenes en llibertat

Balenes en llibertat | Europa Press

L’investigador es va adonar que els sismòmetres no captaven només el so del cant de les balenes sinó l’eco que aquest produïa. L’eco es produeix quan el so rebota contra diverses superfícies, com els terra i, en aquest cas, fins i tot en capes de roca subterrànies. Kuna ràpidament es va adonar que els podria ser útil per cartografia el fons marí de forma precisa. “Podem utilitzar les balenes de forma gratuïta”, celebra el científic.

Un equip d’investigadors conformat per Kuna i altres científics de la Universitat Estatal d’Oregon han posat en pràctica l’ús dels sons produïts per les balenes per cartografiar el fons marí. Els resultats han estat positius, ja que han pogut estudiar capes d’escorça terrestre gruixudes i compactes fins a 3 quilòmetres de profunditat sense produir cap impacte en la vida marina. Malgrat tot altres tècniques arriben fins als 8 quilòmetres, però, en alguns casos amb pràctiques més agressives. Kuna no considera que cap tècnica s’hagi de rebutjar i advoca per combinar-les per tenir una visió més nítida de les profunditats marines.

Nou comentari