Ofensiva a Camprodon (Ripollès) per tenir controlats els gats de carrer. Actualment hi ha identificades deu colònies, amb prop d’un centenar d’exemplars. Amb l’ajuda de voluntaris i centres veterinaris locals, s’han proposat esterilitzar les femelles i, al mateix temps, animar els propietaris a xipar les mascotes a un preu assequible. “Som un lloc turístic i, en plena pandèmia, volem tenir-ho molt controlat; si algú actua pel seu compte (alimentant-los) ens porta molts problemes”, remarca l’alcalde, Xavier Guitart. Alguns experts també alerten que els gats de carrer redueixen la biodiversitat d’espècies d’amfibis o rèptils. L’any 2013 es va crear un grup de voluntaris i, en cinc anys, van aconseguir controlar les colònies de gats que hi havia a Camprodon. “No vam plegar fins que vam tenir-ho fet”, recorda Roser Subirana, una de les voluntàries que va liderar la creació de l’associació. Recorda que van esterilitzar 58 femelles i 20 mascles. En aquell moment hi havia sis colònies. La falta de recursos, però, va fer impossible donar-hi una continuïtat.
Des del 2018, la situació va fer un tomb i es va tornar a descontrolar. Actualment ja hi ha deu colònies amb una seixantena de gats al municipi i una cinquantena més a Font Rubí, una urbanització als afores. Admet que no és tan dramàtic com fa uns anys, amb molts gats malalts i en mal estat, però celebra que l’Ajuntament hagi apostat per tornar a abordar el tema. Creu que fa uns anys van aconseguir canviar mentalitats i “conscienciar” els veïns. Amb un equip de voluntaris, s’han tornat a organitzar per donar-los de menjar tot marcant uns horaris i els punts exactes.
Bona resposta de la campanya
L’alcalde, Xavier Guitart, destaca que la campanya està tenint una bona resposta. Amb només un mes i mig, ja han xipat una quinzena de gats domèstics i també han fet esterilitzacions en exemplars de carrer. “No hi ha cap excusa per no venir a censar el gat”, remarca el batlle, tot agraint les facilitats que han posat els centres veterinaris locals amb un preu de 10€. Pel que fa als gats de carrer, explica que un dels agreujants és que la gent no entén que “no se’ls pot donar de menjar a qualsevol lloc perquè embruta molt els carrers i dona molta mala imatge”. En aquest sentit, demana que si algú vol contribuir a la causa que es posi en contacte amb el consistori o amb els mateixos voluntaris. Assegura que la idea és seguir fent aquest control durant uns anys perquè s’ha demostrat que cal una continuïtat.
Portadors de malalties i falta d’higiene
Irati Aldanondo, propietarà de Girbet Serveis Tècnics Veterinaris, destaca que les colònies de gats van associades a problemes de salut animal, per l’alt risc de propagació, i que és important tenir-les en bones condicions, també per un tema de salut pública. “A Camprodon fa molt fred a l’hivern i és molt fàcil que es morin els gatets per les baixes temperatures però també per mala alimentació o per paràsits”. Per això, destaca que és molt important tenir-ho ben controlat. Recorda que una gata pot arribar a tenir tres camades en un sol any, amb una mitjana d’uns 4 o 6 gats cada cop, de manera que una població descontrolada creix amb molta facilitat. Defensa que actualment l’esterilització és “la millor eina que hi ha” per baixar radicalment el nombre d’exemplars durant els primers anys.
Treure els gats dels carrers perquè redueixen la biodiversitat
I entre la comunitat científica també alerten dels efectes dels gats de carrer en la biodiversitat d’un entorn. Per Fernando Loras, biòleg i investigador de Societat Catalana d’Herpetologia, dedicada a l’estudi i conservació d’amfibis i rèptils i els seus hàbitats, creu que no n’hi ha prou amb l’esterilització i reclama normes més estrictes. Segons explica, hi ha la convicció que “un gat és independent, no fa mal i elimina les rates”, però la realitat és que tenen un impacte molt més gran en el seu entorn i són una amenaça per espècie protegides, com la granota roja, els tòtils o les serps verdes. També admet que fa falta un canvi de mentalitat i avançar cap a la idea que els gats, com a animals de companyia, han d’estar a casa. Lamenta que, ara mateix, això no s’està complint. Creu que fa falta molta pedagogia i que els propietaris vulguin ser-ne 100% responsables. Si no és així, aquest animal es comporta, a la pràctica, com a una espècie invasora i una “interferència directa” al seu entorn.
