El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en una carta adreçada al conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat d’Aragó, Joaquín Olona, es va mostrar aquest dilluns “obert a compartir experiències i col·laborar” amb el Govern d’Aragó en els dispositius previstos al Protocol d’intervenció amb óssos als Pirineus, que és d’aplicació a tots dos països. Tot i això, el conseller recorda al seu homòleg que “la introducció d’alguns exemplars d’Eslovènia a la nostra serralada fou un projecte liderat per França l’any 1996 amb el suport de la Comissió Europea i amb l’acord de l’Estat espanyol i de totes les administracions pirinenques afectades”. És per això que el conseller assegura que “la nostra participació en aquest projecte no és diferent que la de la resta d’administracions i, en tot cas, és solidaria amb el conjunt d’aquestes”.
En resposta a la carta adreçada pel Govern d’Aragó a la Generalitat, Calvet proposa mantenir una cimera conjunta entre les diverses administracions implicades per tal d’avançar en les mesures de prevenció per garantir la convivència de la ramaderia amb l’ós bru. La carta recorda que el projecte Piroslife, liderat per Catalunya amb la participació de quatre socis més, va comptar amb el suport de la Unió Europea i el vistiplau de les administracions estatals i regionals afectades, entre les quals l’Aragó; i és en el marc d’aquest projecte que es va dur a terme l’alliberament de l’os Goiat el 2016.
Sobre l’exemplar, insisteix, que “el posicionament de Catalunya és inequívoc i jo mateix l’he expressat públicament”, en el sentit que és un individu amb “un comportament depredador atípic, que no agressiu” i “no es descarta cap opció, inclosa la de capturar-lo i extreure’l del medi”. En aquesta línia, el Calvet recorda que cal un “sòlid posicionament tècnic i consens intergovernamental” per a dur a terme una acció d’aquest tipus. Aquest consens intergovernamental és el que es va assolir en l’elaboració del Protocol d’intervenció d’ossos als Pirineus, impulsat per la Generalitat “i preparat i tramitat en temps rècord”, recorda la carta. El conseller apunta que va ser el Grup de Treball de l’ós bru, integrat per l’Aragó, el Ministeri de Transició Ecològica, Navarra, Catalunya i l’Aran, l’encarregat de redactar-lo i que va ser sotmès a consulta de totes les administracions implicades i aprovat el novembre de 2018.
En base a aquest protocol, Goiat és considerat un exemplar “reiteradament depredador”, i en aquest sentit s’estan aplicant mesures aversives per modificar la seva conducta, corresponents a la segona fase d’intervenció prevista al protocol. Fins que no finalitzi aquesta fase, els tècnics no podran fer cap valoració ni donar el vistiplau a la fase següent. En la missiva, el conseller afirma que entén “que el protocol és comú i compartit pels nostres dos governs i, en tot cas, és el camí a seguir per al conjunt d’administracions”. Així mateix, insisteix que el projecte de conservació de l’ós bru, que ha comportat l’alliberament d’exemplars als Pirineus procedents d’Eslovènia, va néixer el 1996 de la mà de França, amb el suport de la Comissió Europea i l’acord de l’estat espanyol i de totes les administracions pirinenques implicades. Així, defensa que “tots estem lligats a aquella decisió de fa més de vint anys, tot i que ens trobem en fases diferents, perquè la presència d’ossos és desigual”.
