Calvet inaugura la restauració dels ecosistemes costaners de la Pletera, a l’Estartit
Vista aèria de la zona restaurada
Vista aèria de la zona restaurada | Departament de Territori i Sostenibilitat

!--akiadsense-->

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de l’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, va visitar aquest diumenge el resultat de les obres de restauració dels ecosistemes costaners i dunars de la maresma de la Pletera, darrere de la platja de l’Estartit (Baix Empordà). A la visita també hi van assistir el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. El projecte, promogut per l’ajuntament dins el programa Life Pletera, ha durat més de quatre anys.

Calvet va lloar que l’actuació hagi permès retornar l’espai al seu estat original, ja que “la gestió de la costa no ha d’estar sotmesa a l’especulació urbanística o al turisme sinó atenent també als seus valors ambientals”, destacant que “ara mateix estem fent servir els instruments de planejament territorial més potents de què disposem per evitar noves urbanitzacions a la costa gironina, on sigui possible, o per minimitzar-ne l’impacte”, referint-se al futur Pla Director Urbanístic, actualment en elaboració. Sota aquest paraigua, va puntualitzar, “analitzarem amb lupa absolutament tots els sectors classificats com a urbanitzables i urbans no desenvolupats de tot Catalunya sota criteris de sostenibilitat”. Bona mostra d’això, va assegurar el conseller, és que, “mentre treballem en el PDU, i per evitar que s’iniciïn noves construccions, hem aprovat una primera moratòria que afecta la franja més sensible dels municipis costaners gironins, com és la primera línia de mar”, i va anunciar que “el 13 de febrer s’aprovarà l’avanç del PDU i una segona moratòria en nous sectors i sòls d’aquells municipis costaners més enllà de primera línia”, en el marc de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Calvet, Subirà i la resta d'autoritats durant la visita a la zona restaurada
Calvet, Subirà i la resta d’autoritats durant la visita a la zona restaurada | Departament de Territori i Sostenibilitat

!--akiadsense-->

L’àmbit de la Pletera va quedar afectat per un projecte d’urbanització a finals dels anys 80, amb la construcció de passejos, accessos i un bloc d’habitatges que no va continuar. Les obres han aconseguit la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres de la Pletera, recuperant-ne la funcionalitat ecològica. D’aquesta manera, el sistema pot respondre adequadament a les previsions del canvi climàtic -increment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses- i garantir la funcionalitat ecològica del conjunt, tant a curt com a llarg termini. Les accions que s’han dut a terme inclouen la desurbanització del passeig i els seus espais adjacents i la recuperació de l’antiga zona humida i la seva funcionalitat ecològica com a sistema costaner. També s’ha incrementat la capacitat de fixació de carboni d’aquests sistemes, contribuint a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

El projecte facilitarà l’augment dels nuclis de població del fartet (Aphanius iberus), un peix endèmic de la Península. Les llacunes s’han dissenyat en forma de mosaic d’aigua que es mantenen independents quan el nivell d’aigua és baix, sense comunicació amb el mar, per limitar l’entrada de depredadors marins, i una cota adequada al desenvolupament de praderies submergides de la planta aquàtica Ruppia cirrhosa, hàbitat característic d’aquest peix.

La visita del conseller s’emmarcava en la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, una efemèride que es commemora el 2 de febrer. Els aiguamolls són un ecosistema molt present arreu del planeta. Tot i això, la seva explotació i dessecació al llarg de la història n’ha provocat la reducció en milers d’hectàrees. Malgrat tot, la consciència de preservació d’aquestes zones tan riques en diversitat biològica i importants per a l’equilibri ecològic planetari ha anat creixent en aquestes últimes dècades. La maresma de la Pletera no n’és una excepció: la seva situació costanera ha fet que estigui al punt de mira de la transformació urbanística lligada al desenvolupament del turisme.

Nou comentari