Combatre el canvi climàtic a través d’un control de les emissions de la nostra producció d’energia pot resultar, paradoxalment, en un increment del diòxid de carboni a l’atmosfera, especialment en cas que els boscos siguin substituïts per cultius per a la producció de bioenergia, encara que es facin servir en centrals que capturen i emmagatzemen diòxid de carboni. Segons un estudi de la Universitat d’Exeter, a Anglaterra, la conversió de boscos en camps de conreu de biomassa podria tenir efectes adversos i, en molts casos, la protecció i regeneració de les masses forestals és una opció molt més beneficiosa pel què fa al control de les emissions. Aquest estudi és especialment rellevant en un moment on la majoria de plans per reduir l’escalfament global inclouen la construcció o conversió de centrals d’energia perquè facin servir biomassa i emmagatzemin diòxid de carboni. El sòl agrícola necessari per implementar això, però, seria el doble de la superfície de l’Índia.
Aquest darrer càlcul va ser, justament, el que va motivar l’equip d’investigadors a analitzar quines conseqüències podria tenir un canvi tan gran en l’ús del sòl, i els resultats obtinguts han estat publicats a la revista ‘Nature Communications’. Els científics van fer servir un model informàtic de la vegetació mundial i del sòl i van sotmetre’l a proves en diferents escenaris orientats a aconseguir limitar l’escalfament global a menys d’1,5ºC i de 2ºC respecte la mitjana preindustrial. Els resultats que van obtenir van ser certament alarmants perquè indiquen que un ús a gran escala de les centrals de bioenergia podria resultar en un augment del diòxid de carboni a l’atmosfera, especialment si els cultius de combustible substitueixen boscos ja existents. Així, en algunes zones sí que serien una solució eficient però, en d’altres, tindrien efectes contraris als desitjats. La contribució de les centrals de bioenergia a la reducció de les emissions, doncs, depèn de factors com ara la biomassa emprada i el destí de la que hi havia abans del canvi d’ús de la terra, de manera que hi ha espai per millorar la seva eficiència si s’estudia amb deteniment i no s’entra en una cursa de reconversió energètica sense haver estudiat a fons els seus efectes a llarg termini.
