La investigació de la Universitat de Cambrige ha demostrat que els incendis repetits estan provocant canvis a llarg termini a les comunitats d’arbres i redueixen la mida de la seva població. Entre les conseqüències d’aquesta situació es troba pèrdua de la capacitat d’emmagatzemar de diòxid de carboni. Tot i que les regions més humides són millors per al creixement dels arbres, també són més vulnerables al foc. Això influirà en les àrees que hauríem de gestionar per intentar mitigar el canvi climàtic, han assegurat en un comunicat.
Aquests efectes només apareixen al llarg de diverses dècades: l’efecte d’un sol foc és molt diferent de la crema repetida al llarg del temps. L’estudi va trobar que després de 50 anys, les regions amb els incendis anuals més extrems tenien una superfície de fusta un 72% inferior, un substitut de la biomassa, amb un 63% menys d’arbres individuals que a les regions que mai no es van cremar. Aquests canvis en la comunitat d’arbres poden reduir la capacitat a llarg termini del bosc d’emmagatzemar carboni, però poden amortir l’efecte dels futurs incendis.
Els incendis forestals juguen un paper cada vegada més important en les emissions mundials de carboni. El foc crema cada any un cinc per cent de la superfície de la Terra, alliberant diòxid de carboni a l’atmosfera equivalent al 20% de les nostres emissions anuals de combustibles fòssils.
En el passat, la majoria del carboni alliberat pels incendis forestals es recuperava a mesura que els ecosistemes es regeneraven. Però els incendis més freqüents dels darrers anys, impulsats per canvis en el clima i l’ús del sòl, no sempre permeten temps per a això.
“Com que el canvi climàtic fa que els incendis forestals siguin més intensos i les sequeres més greus, podria dificultar la capacitat dels boscos de recuperar-se, reduint la seva capacitat d’emmagatzematge de carboni”, ha exposat doctor Adam Pellegrini, del Departament de Ciències de les Plantes de la Universitat de Cambridge.
