Les bombes de la Segona Guerra Mundial van afectar les capes més altes de l’atmosfera

L'onada expansiva dels explosius que van arrasar Europa van travessar l'atmosfera gairebé fins els límits de l'espai, 1.000km per sobre de la superfície de la Terra

Un Boeing B-17 de la Força Aèria dels Estats Units bombardejant una fàbrica d'avions alemanys Focke-Wulf

Un Boeing B-17 de la Força Aèria dels Estats Units bombardejant una fàbrica d’avions alemanys Focke-Wulf | Força Aèria dels Estats Units

Els bombardeigs aliats de la Segona Guerra Mundial no només van reduir grans parts d’Europa continental a munts de runa sinó que, a més, van enviar les seves ones expansives a través de tota l’atmosfera terrestre arribant fins als límits de l’espai amb una potència suficient com per debilitar la part més alta de l’atmosfera, la ionosfera, a 1.000 quilòmetres de la superfície on havien esclatat. Aquest descobriment, fet per científics de la Universitat de Reading, a Anglaterra, ofereix noves dades per entendre quins efectes tenen els fenòmens naturals -llamps, erupcions volcàniques, terratrèmols- i humans -com els bombardeigs- a les capes externes de l’atmosfera.

La revista ‘Annales Geophysicae’ publica els resultats d’aquesta investigació sobre la ionosfera, que va analitzar les dades diàries del Centre de Recerca de Ràdio de Slough, al Regne Unit, entre 1943 i 1945. Durant aquell temps, es van enviar seqüències de ràdio en un espectre d’ona curta fins a una distància d’entre 100 i 300 quilòmetres de la superfície, per veure l’alçada i la concentració d’electrons ionitzats a les capes altes de l’atmosfera. Aquests electrons, especialment els de la ionosfera, on estan més concentrats, fan que les ones de ràdio rebotin cap a la superfície i permeten que les comunicacions a través d’aquest mitjà puguin viatjar llargues distàncies. També tenen efectes en altres tecnologies com els sistemes de GPS, els radiotelescopis… i és per això que els impactes que va patir podrien haver afectat les comunicacions existents durant la Segona Guerra Mundial.

La ciutat de Dresden, a Alemanya, va ser destruïda gairebé per complet durant un dels bombardeigs aliats més ferotges

La ciutat de Dresden, a Alemanya, va ser destruïda gairebé per complet durant un dels bombardeigs aliats més ferotges | D.P.

Els grans bombardeigs sobre l’Europa controlada per l’Alemanya nazi entre 1943 i 1945 van alliberar, aproximadament, l’energia de 300 llamps cadascun. Així doncs, els científics de Reading van fixar-se en les dades recollides sobre el retorn de les ones de ràdio llançades a la ionosfera durant 152 grans bombardeigs aliats i es van adonar que la concentració d’electrons baixava significativament a causa de les ones de xoc llançades per les bombes que esclataven a la superfície. Aquestes, es creu, van escalfar les capes altres de l’atmosfera i van provocar un decreixement de la ionització. L’arribada d’aquestes ones expansives a alçades tan elevades també explica que, després dels bombardeigs, el personal d’alguns avions informessin que els seus avions havien patit danys per ones de xoc tot i volar per sobre de l’alçada recomanada. La potència extrema d’aquests atacs del passat ha estat molt útil a l’hora de calcular l’impacte que les accions més humanes, com ara les guerres, poden tenir a centenars de quilòmetres de la Terra, a més de la destrucció que causen a la superfície.

Nou comentari