Un consorci de setze socis de deu països s’ha plantejat un repte mediambiental important. Des de novembre de 2016, treballa en el projecte europeu Funguschain, que té com a objectiu l’obtenció de compostos d’alt valor a partir de residus del xampinyó per aplicar-los en sectors com els plàstics, la neteja i l’alimentació.
El Grup d’Investigació d’Anàlisi de Polímers i Nanomaterials (NANOBIOPOL) de la Universitat d’Alacant forma part d’aquest consorci i s’està encarregant de la part científica, és a dir, de l’extracció dels components. Segons el seu director, Alfonso Jiménez, “nosaltres rebem els residus i mirem de donar el màxim valor afegit als extractes que treiem. Els fem una sèrie de processos, de reaccions químiques, amb els que obtenim productes d’alt valor afegit que després poden ser utilitzats en aquestes aplicacions”. Posa el cas de les proteïnes, molt abundants als residus de xampinyó: “les podem extreure, purificar i cedir-les a les empreses productores per crear complements alimentaris enriquits”.
En concret, el projecte està enfocat a tres sectors: bioplàstics per a bosses, guants i film, tot i que també es podriem fabricar ampolles o safates per als aliments que es venen a qualsevol gran superfície. “Tecnològicament parlant, també són susceptibles d’estar fabricats amb bioplàstics. El problema és econòmic perquè serien cars per a empreses i consumidors. Tot i això, hauríem de valorar si val la pena pagar uns cèntims més per tenir un producte sostenible mediambientalment”, comenta Jiménez.
El grup treballa, a més, en solucions de neteja antimicrobiana i ecològica per a productes de la llar i en complements alimentaris enriquits per a col·lectius concrets com, per exemple, els esportistes o la tercera edat: “Hi ha moltes més famílies de compostos químics que poden ser utilitzats i el nostre rol és extreure’ls per què altres socis els transformin e productres i puguin ser utilitzats al mercat”.
Cada setmana, a Europa, es generen més de 50.000 tones de rebuig de xampinyons. Si es té en compte la globalitat dels residus, les xifres es disparen. Només en envasats d’aliments ja és enorme, adverteix el director de NANOBIOPOL, que apunta que “amb donar un cop d’ull a la bossa d’escombraries de les nostres cases sabem si una persona o una familia estan generant una quantitat considerable. Extrapolat a un país o un continent podem imaginar les grans quantitats que generen”.
Els plàstics s’han convertit, d’entre tots els residus, en un greu problema per al medi ambient: ampolles d’aigua, envasats i safates d’aliment o tarrines de iogurt són només alguns exemples. “Estan fets de plàstics derivats del petroli i aquí cal destacar dues coses: el petroli és un recurs no-renovable que en algun moment s’acabarà i, en segon lloc, la seva persistència en el medi ambient. Els plàstics, com sabem, són molt resistents. Una ampolla pot conservar l’aigua durant molt de temps però abans de degradar-se en condicions naturals passen centenars d’anys”.
El projecte Funguschain, que acabarà el novembre de 2020, actualment es troba a la seva segona fase i “encara hi ha bastant per fer en aquest interval de dos anys que ens queda”, comenta Jiménez. Amb aquesta investigació “volem col·laborar i posar el nostre granet de sorra perquè tinguem uns ecosistemes més sostenibles des del punt de vista del tractament de residus”.
Liderat per l’empresa holandesa BioDetection Systems, al projecte hi participen universitats, centres d’investigació i empreses de l’estat espanyol, Països Baixos, Irlanda, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica, Croàcia, Suècia i Portugal, amb un pressupost d’onze milions d’euros cofinançat pel Bio-based Industries Consortium en el marc del programa d’investigació i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.
