La tecnologia de bateries d’ió liti que es fa servir actualment no serà suficient per a satisfer el creixement de la demanda d’energia de les properes dècades. Si avui l’electricitat suposa un 18% de tota l’energia del món, es calcula que el 2050 aquesta proporció haurà augmentat fins a ser un 50%, en part a causa de la implantació dels vehicles elèctrics, el descens de l’ús de combustibles fòssils i el previsible augment de les fonts d’energia renovables. Emmagatzemar tota aquesta energia i poder fer-la servir quan sigui necessària, doncs, serà imprescindible per assegurar que la transició energètica es pugui dur a terme ràpidament i sense que ocasioni problemes de subministrament elèctric.
Això requerirà, entre altres coses, que es desenvolupin bateries més eficients, barates i respectuoses amb el medi ambient. Una de les diverses alternatives que estan sent estudiades són les bateries de liti-aire, en què treballen molts països del món. La Fundació de Suport a la Investigació de l’Estat de São Paulo, al Brasil, va presentar alguns dels resultats obtinguts per investigadors del seu país el passat 12 de febrer en una conferència a Londres (Anglaterra). A la seva pàgina web, els ponents convidats per la FAPESP -per les seves sigles en portuguès- van exposar la situació actual. “Alguns països europeus estan pensant en prohibir els motors de combustió“, va dir Rubens Maciel, de la Universitat de Campinas, que va afegir que “les fonts renovables com l’energia solar necessiten bateries per emmagatzemar el que es genera durant el dia”.
Les bateries de liti-aire, que actualment només funcionen en proves de laboratori, aconsegueixen guardar energia addicional gràcies a una reacció electroquímica. “És una forma sostenible d’emmagatzemar energia elèctrica”, va afirmar Maciel, que considera que “té un potencial molt gran per a l’ús en transports, en vehicles lleugers i pesants” i que, a més, “pot funcionar en xarxes de distribució d’eletricitat”. La conversió d’aquests experiments de laboratori en productes de consum, però, requereix més investigació per, en paraules de Maciel, “desenvolupar nous materials que ajudin a les reaccions desitjables i minimitzin o evitin les indesitjables.
Un altre projecte, que també va ser presentat a Londres, és el de les bateries de sulfur-aire, que no són tan eficients com les de liti però són molt barates i poden emmagatzemar energia durant 24 hores a un cost molt baix. Nigel Brandon, professor de l’Imperial College de Londres, va explicar que “els seus ingredients principals són sulfur i sosa càustica i són extremadament barates”. Tot i que les seves característiques les fan més adients per a llars o empreses, Brandon creu que el seu potencial més gran és en l’emmagatzematge d’energia a estacions de recàrrega de vehicles elèctrics. Tots dos tipus de bateries, a més, no haurien de competir entre elles sinó complementar-se per satisfer necessitats específiques.
Més enllà de les bateries, Maciel també va explicar que també hi ha projectes per desenvolupar noves cèl·lules solars que no només siguin més eficients sinó que, a més de convertir llum solar en energia elèctrica, també puguin aconseguir productes químics o, fins i tot, hidrogen que pugui ser utilitzat com a combustible eliminant l’alt cost de la seva producció, el seu principal inconvenient. A més d’això, també s’està investigant per aconseguir biofuels, nous plàstics i productes químics per a la indústria que siguin molt menys perjudicials, si ho són, per al medi ambient.
1 
