Les basses petites i els estanys temporals alliberen CO2 fins i tot quan són buits

Un estudi liderat pel professor Biel Obrador de la Universitat de Barcelona descriu per primer cop un fenomen que juga un paper clau en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i que es pot agreujar pel canvi climàtic

Estudi sobre les emissions de carboni en una bassa a Menorca

Estudi sobre les emissions de carboni en una bassa a Menorca | UB

Les basses i els estanys temporals emeten CO2 de manera natural sempre, fins i tot quan són buits, i les zones seques són les que n’alliberen una quantitat més gran. Aquest fenomen, que ara es descriu per primera vegada, podria tenir implicacions en el cicle del carboni que controla el clima a la Terra, segons un treball dirigit pel professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i Núria Catalán, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua. El seu nou article, publicat a la revista Scientific Reports, canvia el paradigma sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera i el seu impacte en l’efecte hivernacle. El paper de les aigües continentals en el cicle del carboni, tot i la seva importància, encara és força desconegut, especialment en el cas dels sistemes aquàtics petits o temporals. El treball de la UB i l’ICRA, en aquest sentit, és un dels primers que s’han publicat sobre els fluxos de carboni en aquest tipus de sistemes, i posa un interès especial en les àrees inundades i les zones de sediments que no estan cobertes per aigua.

Nou comentari