A Barcelona i Madrid hi viuen almenys 51 espècies de papallones diferents. Això vol dir que, si s’hi viu, al llarg de la vida es poden veure gairebé el 22% de les papallones de l’Estat. Aquest dimarts s’ha donat a conèixer aquesta xifra que resumeix el primer any de funcionament del uBMS, l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes liderat per Yolanda Melero investigadora del CREAF, en coordinació amb la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid i el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Impulsat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri de Transició Ecològica, el projecte compta amb un total de 64 persones implicades de forma voluntària, 35 a Barcelona. Les dades que han aportat aquestes persones han revelat, entre d’altra informació, que la papallona més abundant a les dues ciutats és una papallona molt comuna a la península, la blanqueta de la col (Pieris rapae) i que algunes de les papallones més observades són tan espectaculars com la papallona reina (Papilio machaon) o la papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii).
Totes aquestes persones han visitat de març a setembre, cada quinze dies, un o dos jardins a la seva ciutat. Segons les seves observacions, el mes de juny ha estat el mes amb més papallones volant a les dues metròpolis. Els voluntaris han fet habitualment un mateix recorregut i han apuntat les papallones que han vist en una aplicació que el projecte ha desenvolupat amb aquesta finalitat. En total, l’observatori ha fet el seguiment de papallones a 44 jardins (23 a Barcelona). Entre totes les persones voluntàries s’han observat més de 6000 papallones, 3636 a Barcelona, que es poden consultar al mapa col·laboratiu del projecte. Convertir aquests ciutadans en experts en papallones ha estat un dels reptes del projecte, que ha editat les dues primeres guies de papallones de les ciutats. Una publicació editada en paper pel projecte que s’ha repartit a tots els voluntaris i entre diferents centres ambientals i seus dels ajuntaments.
Com ha de ser un jardí perquè hi puguin viure més espècies de papallones diferents? Quants jardins es necessiten com a mínim per a albergar o protegir algunes espècies? Aquestes dades són molt importants perquè és la primera vegada que s’obtenen. Fins ara tècnics i científics anaven a cegues en aquesta temàtica. Per aquest motiu, els ajuntaments de Madrid i Barcelona saben que és molt important continuar amb la iniciativa i tenir una col·lecció de dades que permeti comparar dades entre un any i un altre. Així es podran veure tendències i millorar els jardins d’aquestes ciutats perquè alberguin més biodiversitat.
Dins el Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona hi ha l’objectiu de millorar els jardins i connectar-los més entre ells per fomentar la biodiversitat i la supervivència d’insectes com les papallones. “Les dades que hem aconseguit fins ara ja ens serveixen per millorar els nostres models predictius i provar les diferents formes de gestionar els jardins metropolitans. Si continuem obtenint dades aquests models seran més fiables i podrem veure, amb els nostres propis ulls si les mesures que es prenen són efectives o no”, comenta Yolanda Melero. L’any que ve es vol aconseguir una xarxa de voluntaris més àmplia, cobrir cada jardí de forma més contínua i, si és possible, fer el seguiment en més jardins per començar a acumular dades i poder veure tendències.
2 
