La baldriga mediterrània: un projecte global per protegir una au marina amenaçada

Aquesta espècie és un dels ocells marins més perjudicats per l’impacte de l’activitat pesquera arreu del món

Aquesta espècie és un dels ocells marins més perjudicats per l’impacte de l’activitat pesquera arreu del món

Aquesta espècie és un dels ocells marins més perjudicats per l’impacte de l’activitat pesquera arreu del món | Pep Arcos, SEO/BirdLife

Si el declivi de les colònies de la baldriga mediterrània es manté al ritme actual, la població reproductora d’aquesta au marina es podria reduir més d’un 30% en els propers cinquanta anys. Aquest petit ocell marí, que es distribueix sobretot per la Mediterrània oriental, està catalogat com a vulnerable a la Llista Vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Impulsar l’estudi de la biologia i l’ecologia d’aquest ocell marí per primer cop a escala global a la Mediterrània i millorar la seva conservació en el medi oceànic són els objectius principals del nou projecte que lidera l’investigador Raül Ramos, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. Finançat per la fundació suïssa MAVA, hi participen diverses institucions i entitats, entre les quals destaquen SEO/BirdLife, la Iniciativa de Recerca de la Biodiversitat de les Illes), l’Institut Nacional Agronòmic de Tunísia, la Universitat d’Oxford (Regne Unit), la Universitat de Creta i la Universitat Jònica (Grècia), i l’Institut Superior per a la Protecció de la Recerca Ambiental-ISPRA (Itàlia), entre altres.

Vaixell pesquer envoltat d'aus marines

Vaixell pesquer envoltat d’aus marines | Salvador García (IEO)

La baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) és un dels ocells marins més perjudicats per l’impacte de l’activitat pesquera, que cada any arriba a capturar de manera accidental més de 5.000 aus pelàgiques i costaneres a tota la Mediterrània. Tot i ser una espècie endèmica d’aquest mar, aquesta au marina de l’ordre dels procel·lariformes era considerada fins fa no gaire temps la mateixa espècie que la baldriga balear (P. mauretanicus). «Encara no hi ha un coneixement global sobre la baldriga mediterrània a l’actualitat», detalla Raül Ramos, investigador Ramón y Cajal al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. «Avui dia, el que existeix sobretot són treballs esporàdics que avaluen alguns aspectes sobre colònies o poblacions d’aquesta espècie, però de manera aïllada».

Abordar per primer cop l’estudi de la baldriga mediterrània a escala metapoblacional a la Mediterrània —en concret, a les regions del mar d’Alboran, a l’estret de Sicília i al mar Egeu— és un dels components més innovadors del nou projecte. En el marc del treball, durant el 2020 els experts estudiaran de manera simultània l’ecologia espacial (amb GPS miniaturitzats) de cinc colònies d’ocells marins, i integraran dades d’estudis previs per generar una avaluació global que inclogui fins a vuit poblacions diferents d’aquesta au a la Mediterrània. El projecte aportarà dades inèdites que ajudaran a definir les principals zones d’alimentació de la baldriga mediterrània en el medi natural, el grau de solapament entre les diferents poblacions, el patró alimentari i les àrees de coincidència entre vaixells pesquers i les aus marines. El treball també avaluarà quines són les interaccions entre pesqueries i ocells marins que es produeixen en el marc de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides, una figura de protecció de la biodiversitat dels ecosistemes oceànics.

De manera complementària, els experts aplicaran la tecnologia de geolocalització per conèixer els patrons de migració i les zones d’hivernada de les aus (estimades principalment dins el mar Negre) amb l’objectiu de perfilar amb més precisió la distribució anual de cada població i el cicle biològic general d’aquesta espècie amenaçada. «Amb aquesta visió global, les conclusions derivades del nou projecte aportaran dades científiques més robustes i rellevants per al coneixement i la protecció d’aquesta espècie en perill», conclou Raül Ramos, que és membre del Grup d’Ecologia d’Aus Marines dirigit pel catedràtic Jacob González-Solís.

Nou comentari