Un equip d’investigadors de la Universitat de Swansea, a Gal·les, ha descobert un nou bacteri que és efectiu per combatre quatre dels sis ‘superbacteris’ que són més resistents als antibiòtics, inclòs el Staphylococcus aureus.
Aquesta troballa, feta a Irlanda, podria obrir la porta a trobar una solució, si més no temporal, a una de les amenaces més greus per a la salut global segons l’Organització Mundial de la Salut. Es calcula que, si no es troben remeis eficients contra aquests ‘superbacteris’, el 2050 podrien causar la mort d’1,3 milions de persones cada any només al continent europeu.
Aquest bacteri, que ha estat batejat Streptomyces sp. myrophorea i que ha estat descrit a la revista ‘Frontiers in Microbiology’, prové de mostres de sòl extretes de les terres altes de Boho -comtat de Fermanagh, Irlanda del Nord-, uns terrenys alcalins i que han tingut, al llarg dels temps, reputació de posseïr propietats curatives.
La recerca de nous antibiòtics per combatre la els organismes resistents als tradicionals ha fet que, amb el temps, els investigadors s’interessessin pels remeis que feien servir els nostres ancestres, obrint un camp d’estudi anomenat etnofarmacologia, i també en medis que sospiten que podrien ser la llar dels bacteris d’on s’obtenen antibiòtics coneguts, com ara els del gènere Streptomyces, a què pertany el myrophorea.
A Fermanagh, precisament, un remei tradicional per al mal de queixal i per a les infeccions de coll eren trossos de terra de Boho embolicades amb cotó. Aquesta pràctica, pel que sembla, es va fer servir extensament en una regió que fa 1.500 anys havia estat habitada per druides i que és on, ara, s’ha trobat aquesta nova soca de Streptomyces.
De moment els científics no han descobert quin component d’aquest nou bacteri impedeix el desenvolupament dels patògens més perillosos, però ho continuaran investigant. El que sí que tenen clar és que, amb la seva troballa, han fet una passa important en la lluita contra la resistència als antibiòtics i, alhora, han recuperat un coneixement que, per bé que no era científic, era cert i s’havia perdut en el segles.
