Un equip de científics de l’Institut Internacional per a l’Anàlisi de Sistemes Aplicats, un ‘think tank’ amb seu a Àustria i considerat un dels més influents del món, ha treballat per desenvolupar nous camins que mostren com el desenvolupament de les infraestructures energètiques i hídriques pot ajudar alhora al compliment de l’Acord de París i a l’assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 6 de les Nacions Unides: assegurar la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tothom. Aquest estudi, publicat a la revista ‘Environmental Research Letters’, és especialment important perquè és un dels primers que busca estratègies globals i integrades.
Els objectius en gestió i eficiència dels recursos hídrics i de l’energia estan íntimament relacionats. L’energia és imprescindible per a la distribució i el sanejament de l’aigua -bombejament, tractament- i el sector energètic, alhora, és un gran consumidor d’aigua, sigui com a refrigerant a les centrals elèctriques o per a processar combustible. La reducció d’emissions de la indústria energètica és un element clau per al compliment de l’Acord de París i per tant, aquest estudi, que quantifica les interaccions entre l’Acord i l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6, pot ser molt útil per a legisladors i polítics a l’hora de traçar estratègies d’implementació conjunta.
Els investigadors van millorar un model preexistent per poder simular els canvis en l’ús de l’aigua a causa dels canvis socioeconòmics i l’assoliment de l’ODS 6 i relacionar les projeccions de disponibilitat d’aigua amb el cost, l’energia i l’impacte en les emissions de les infraestructures del futur. Les condicions de població mundial i creixement econòmic van tenir en compte diverses projeccions de futur, com també es va fer amb les polítiques de cara a complir tant l’Acord de París com els ODS.
Pel que fa al sector de l’aigua, es van preveure tres escenaris: un on no canviés res, un on s’aconseguís l’ODS 6 amb tecnologies que permetessin reduir el creixement de la demanda d’aigua i un tercer on l’objectiu també s’hagués assolit però on els progressos per aconseguir un consum sostenible d’aigua haguessin estat molt més importants i a tots els sectors. En l’escenari ‘mitjà’, el 2030 farà falta un bilió de dòlars anual (1.000.000.000.000$) per assolir l’ODS 6. Incorporar els objectius climàtics de l’Acord de París i limitar l’escalfament global a 1,5ºC incrementaria els costos un 8%. El cost de l’operació i transformació dels sistemes energètics també augmenta entre un 2 i un 9% quan s’afegeixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ja que cal afegir el tractament d’aigua i el cost de les mesures d’estalvi.
Aquesta anàlisi, però, mostra que la combinació de polítiques de l’aigua i climàtiques augmenta els costos d’implementació, sí, però molt menys del què ho farien si cadascun d’aquests objectius es perseguís de manera independent. Es poden trobar sinèrgies entre la descarbonització i l’eficiència en la gestió de l’aigua i aquest camí és el millor si es volen eliminar costos innecessaris i incerteses. El bombeig i el tractament d’aigua, per exemple, es podria operar de manera flexible per adaptar-se a les demandes de la xarxa elètrica que, a més, anirà incorporant les energies renovables. Segons els científics responsables d’aquest estudi, els planificadors d’aigua i d’electricitat haurien de treballar plegats per assegurar-se que les seves estratègies es complementen, reduint els costos i fent molt més fàcil el canvi de rumb que el nostre planeta necessita.
