El diputat Atte Harjanne, de la Lliga Verda de Finlàndia, ha establert la necessitat de desvincular el creixement econòmic i demogràfic de les societats humanes de les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle com a element fonamental per assegurar un bon futur per a la nostra espècie. És per això que, durant les III Jornades sobre Energia i Educació a Catalunya que han tingut lloc aquest dimarts a l’Espai Endesa de Barcelona, ha afirmat que “la política energètica és la política més important del món d’avui”.
En la seva xerrada, Harjanne ha enumerat els reptes més importants de la lluita contra el canvi climàtic, una xarxa interconnectada de factors que es retroalimenten i que cal enfrontar des d’una perspectiva àmplia i fer canvis d’un abast i una escala “sense precedents”, començant per la manera com obtenim l’energia, que és a la base de tot.
La seva conferència, precisament, ha estat centrada en “com parlem de l’energia i com n’hauríem de parlar”, apuntant a la necessitat d’un canvi de perspectiva en la manera com veiem un problema d’una magnitud sense precedents. Recordant la crida del darrer informe de l’IPCC a limitar l’escalfament global a 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials i als canvis descomunals i rapidíssims que caldria implementar per a aconseguir-ho, Harjanne ha mostrat el seu acord amb els científics que el van elaborar posant de relleu l’enorme diferència que marcaria aquest mig grau.
Això, però, ens posa davant d’un repte brutal: començar a reduir les emissions de manera immediata i arribar a les emissions negatives, és a dir, a la captura de CO2, cap a finals d’aquest segle. Aquest objectiu final, a més, tot i els darrers avenços és, per al també investigador de l’Institut Meteorològic Finlandès, “especulació”.
El que sí que sabem, ha explicat, és que el creixement demogràfic del planeta continuarà i que la nova població necessitarà més energia, especialment si l’economia ha de continuar creixent i la pobresa s’ha d’eliminar del món. La solució, doncs, és desvincular l’augment de població i el desenvolupament econòmic dels nivells d’emissions i l’impacte ambiental.
En aquest sentit, Harjanne ha volgut recordar que el canvi climàtic no és “l’únic repte”: la ràtio d’extinció de la biodiversitat de la Terra, per exemple, és un altre dels molts problemes que causa la nostra activitat en els sistemes que regulen el funcionament del nostre planeta. L’economia circular és un element crucial en la resolució d’aquest repte, i justament l’energia, “clau per al desenvolupament sostenible”, és una de les seves potes: calen tantes fonts d’energia baixes en emissions com es puguin fer servir.
El problema, a més, no és només extern sinó també intern que, per al diputat finlandès, parteix de models mentals “problemàtics” i d’errors de perpectiva molt estesos, basats en prejudicis, percepcions errònies i connotacions que han anat arrelant a la nostra cultura. Per exemple, ha explicat, “ens centrem en les renovables i no en les emissions”, cosa que, ha considerat, fa que mesurem tot el que aconseguim d’una manera que no s’ajusta al repte que tenim per davant.
Les energies renovables són “molt importants”, ha dit, però “renovable no vol dir sostenible” i els resultats de la proliferació d’aquestes fonts d’energia no sempre han estat positius. És el cas, per exemple, de la destrucció d’hàbitats del creixement de la bioenergia, l’impacte de les hidroelèctriques en els rius, la indústria minera per a la fabricació de cèl·lules fotovoltaiques… Així doncs, ha sentenciat, podrien no ser la solució miraculosa que tots esperem, o no ser-la per sí soles.
En aquesta lluita, ha continuat, l’energia nuclear, baixa en emissions, podria tenir un paper important per, juntament amb algunes energies renovables, formar la combinació guanyadora. “El tabú nuclear”, però, com ha dit, ha convertit aquesta font d’energia en un assumpte complicat i de què no es parla.
En base a exemples de països europeus -com una comparació entre la indústria energètica alemanya i francesa-, Harjannen ha intentat convèncer que les energies baixes en emissions -és a dir, la nuclear- i les renovables, en les proporcions adients, són el cavall guanyador contra el canvi climàtic, però que les nostres percepcions i prejudicis podrien impedir que ho vegem.
Per a ell, ha conclòs, cal veure l’escala i el temps de què disposem i centrar-nos en “mesures reals d’emissions i impacte ambiental”, perquè el que tenim al davant “no és una competició entre renovables i nuclear sinó una batalla contra el disastre climàtic” i, per contradictori que pugui semblar, els Verds finlandesos donen suport a l’energia nuclear com a complement per una transició energètica més que urgent.
