Les darreres investigacions de la NASA indiquen que els impactes d’asteroides al Mart antic podrien haver produit els elements necessaris per al desenvolupament de la vida si la seva atmosfera era rica en hidrogen, i el planeta hauria continuat sent habitable fins i tot després que la seva atmosfera s’aprimés. L’estudi, basat en les dades del vehicle Curiosity, comença amb el descobriment d’aquests elements clau -nitrits i nitrats- a les mostres de sòl i roques que va obtenir del cràter Gale al planeta vermell.
Per entendre com el nitrogen va anar a parar al cràter, els investigadors van recrear l’atmosfera primigènia de Mart al nostre planeta, fent servir una combinació de models teòrics i dades experimentals per investigar quin paper juga l’hidrogen en les alteracions que converteixen el nitrogen en nitrits i nitrats amb l’energia dels impactes dels asteroides. En un experiment dut a terme al laboratori, es van fer servir pulsos de làser infraroig per simular les ones de xoc altament energètiques dels asteroides, concentrats en un recipient que contenia barreges d’hidrogen, nitrogen i diòxid de carboni, que simulaven l’antiga atmosfera marciana. Després de rebre l’impacte del làser, les barreges de gasos es van tornar a analitzar per veure quants nitrats s’havien format, amb resultats que van sorprendre enormement els científics.
Al lloc web de la NASA, el doctor Rafael Navarro-González, de l’Institut de Ciències Nuclears de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, ho explica d’aquesta manera: “la producció de nitrats s’incrementava quan l’hidrogen era inclòs en els experiments amb làser que simulaven l’impacte d’asteroides”. Això, afirma, “era contraintuïtiu, perquè l’hidrogen condueix a un entorn amb dèficit d’oxigen mentre els nitrats en necessiten”. Finalment, però, el fet és que “la presència d’hidrogen va conduir a un refredament més ràpid del gas escalfant, atrapant l’òxid nítric, el precursos del nitrat, a temperatures elevades”.
Tot i que aquests experiments es van fer al laboratori, les dades obtingudes a Mart pel Curiosity apunten en el mateix sentit. Christopher McKay, investigador del Centre de Recerca Ames de la NASA a Silicon Valley (Califòrnia), explica que “a causa dels baixos nivells de nitrogen a l’atmosfera, el nitrat és l’única forma biològicament útil de nitrogen que hi ha a Mart. Per tant, la seva presència al sòl és una importància astrobiològica molt gran”. Tot i que actualment la superfície del planeta roig és freda i inhòspita, els científics creuen que, amb una atmosfera més densa i enriquida amb gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni i el vapor d’aigua, podria haver estat molt més acollidora, fins i tot prou com per tenir aigua líquida a la superfície i ser, en definitiva, un planeta habitable.
