Incrementar l’exposició als microbis estimula el sistema immune
Incrementar l’exposició als microbis estimula el sistema immune | Cedida

!--akiadsense-->

Un equip de la Universitat Rutgers de Nova Brunswick (Estats Units) ha demanat la creació d’una gran base de dades global de microbioma humà amb l’objectiu de protegir, a llarg termini, la salut de tota la humanitat. Aquesta “Arca de Noè” de gèrmens beneficiosos es recolliria de poblacions humanes els microbiomes de les quals no han estat compromesos pels antibiòtics, els aliments processats i altres elements de la societat moderna quee han contribuït a la pèrdua de la diversitat microbial i l’augment de problemes de salut. El microbioma humà comprèn els milers de milions d’organismes microscòpics que viuen al nostre cos i que tenen efectes positius en la nostra salut. Els investigadors, que han publicat la seva proposta a la revista ‘Science’, comparen la seva idea amb el Magatzem de Llavors de Svalbard, on hi ha el número de diversitat de cultius més gran del món, emmagatzemats per si desastres naturals o d’origen humà eliminen algunes espècies vegetals.

Segons expliquen els responsables d’aquesta proposta, ens enfrontem a una crisi de la salut global que va en augment, i capturar i preservar la biodiversitat del microbioma humà mentre encara existeix és molt important. Aquests organismes s’han desenvolupat juntament amb nosaltres al llarg de centenars de milers d’anys, ajudant-nos a digerir el menjar, enfortir el nostre sistema immunològic i protegir-nos d’alguns organismes invasors. Durant les darreres generacions, però, hem vist com aquesta gran diversitat es perdia a un ritme alarmant, coincidint amb un gran augment de transtorns immunològics i d’altres menes. Els científics darrere d’aquesta idea creuen que, algun dia, serà possible prevenir algunes malalties mitjançant la reintroducció de microbis que hem perdut. Això, però, només podria passar si els investigadors recullen mostres del microbioma de les poblacions més aïllades d’Amèrica del Sud i Àfrica, que tenen la diversitat més gran, abans que pateixin els efectes de la urbanització. Els humans que viuen en societats urbanitzades han perdut una part molt important de la diversitat del seu microbioma: la flora intestinal de la majoria de nord-americans, per exemple, és la meitat de diversa que la dels caçadors-recol·lectors que viuen aïllats a la selva amazònica.

Des de principis del segle XX les malalties i transtorns com ara l’obesitat, l’asma, les al·lèrgies i l’autisme han augmentat terriblement, primer al món industrialitzat i, més recentment, als països en vies de desenvolupament. Cada cop més, la ciència indica que molts d’aquests problemes poden estar causats, almenys en part, per alteacions del microbioma durant les primeres etapes de la vida, que causen anomalies metabòliques i que poden tenir efectes molt diversos. A dia d’avui, a més, els costos del tractament de malalties com l’obesitat i la diabetis són tan alts que, a nivell global i mirant al futur de la humanitat, la pèrdua de microbioma podria ser un problema tan greu com el canvi climàtic.

Nou comentari