Fa 42.000 anys la Terra va viure un punt d’inflexió en la seva història, es va produir el que es coneix com l’Excursió geomagnètica de Laschamp. Probablement l’excursió més curiosa mai vista, ja que es tracta del moment en què temporalment es van capgirar els pols magnètics. Si bé això ja se sabia, no es tenien evidències de com aquest fenomen havia afectat la vida en el planeta. Gràcies a la investigació dels arbres kauri, oriünds d’Oceania, un grup internacional de cientfícs han descobert que el trencament temporal del camp magnètic terrestre va provocar canvis climàtics importants i extincions massives, recerca que han publicat a Science.
Que l’Excursió de Laschamp havia afectat d’alguna manera a la Terra era quelcom que s’intuïa perquè algunes espècies havien desaparegut simultàniament en aquella època, com és el cas de la megafauna que vivia a Austràlia i Tasmània. “Això mai no havia semblat correcte, perquè va passar molt temps després que arribessin els aborígens, però gairebé al mateix temps que el medi australià va passar a l’estat àrid actual”, diu el professor Alan Cooper, coautor de l’estudi.
Gràcies als resultats de la investigació es mostra com aquestes extincions massives d’animals no van ser fortuïtes, sinó que eren la conseqüència de l’intercanvi dels pols durant 800 anys. Un fenomen que va provocar tempestes elèctriques, aurores generalitzades i radiació còsmica.
Tot plegat s’ha pogut saber a través l’estudi d’alguns exemplars d’arbres kauri que van ser testimonis directes d’aquest fenomen i han conservat sediments d’aquell moment. Amb aquesta informació els investigadors van ser capaços de crear una escala de temps detallada de com va canviar l’atmosfera de la Terra al llarg d’aquest període mitjançant l’anàlisi d’anells als antics arbres. “Els arbres de kauri són com la pedra de Rosetta, cosa que ens ajuda a unir registres de canvis ambientals en coves, nuclis de gel i torberes de tot el món”, afirma el professor Cooper.
Els científics van comparar l’escala de temps recentment creada amb els registres d’emplaçaments per tot el Pacífic i la van utilitzar en la modelització climàtica global, trobant que es podria remuntar al creixement de les capes de gel i les glaceres a Amèrica del Nord i els grans canvis en els principals cinturons de vent i sistemes de tempestes tropicals.
Els investigadors han batejat aquest període de perill i canvis en la morfologia de la vida al planeta causats per l’Excursió de Laschamp com a Esdeveniment d’Adams. Segons el comunicat de la Universitat de Sydney, aquest nom pretén ser un homenatge a l’escriptor de ciència-ficció Douglas Adams, que va escriure La Guia de l’Autoestopista Galàctic, on “42” era la resposta a la vida, l’univers i tot. Número que coincideix amb l’extinció massiva que va modelar la vida de la Terra per evolucionar en com la coneixem avui.
[youtube]Qs1dLe3GsQY&feature=emb_title[/youtube]
En matèria evolutiva l’espècie humana no es va quedar al marge. Fa 42.000 anys els nostres avantpassats ja rondaven per la Terra, com els va afectar aquest fenomen? Doncs bé, els investigadors postulen que l’Esdeveniment d’Adams podria haver jugat algun paper la desaparició dels Neandertals. També relacionen aquest període de canvis climàtics, perillositat i augment d’aurores per tot el planeta amb la sobtada aparició generalitzada de l’art figuratiu a les coves del món. Pels investigadors aquest descobriment pot resoldre alguns dels misteris de la humanitat.
