L’hemisferi nord està acabant de passar l’estiu més càlid de què es té constància, segons confirmen les dades que ha fet públiques l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units. Aquesta xifra rècord, que inclou el segon mes d’agost més càlid de la història, només per darrere del de 2016, coincideix amb els enormes incendis forestals i amb els fenòmens climàtics extrems que s’han viscut arreu del món, conseqüències d’un canvi climàtic cada vegada més evident.
La distribució d’aquest rècord de temperatures, és clar, ha estat desigual. Mentre que a Amèrica del Nord l’agost va ser el més càlid que s’ha viscut mai, a Europa va ser el tercer i, a Amèrica del Sud i Oceania, el quart. Al sud-est de la Xina, parts del nord de Rússia i l’oest d’Austràlia, les temperatures també van superar la mitjana. Així doncs, les dades continuen marcant una tendència a l’escalfament accelerat del planeta. Així, els cinc mesos d’agost més càlids de què es té constància han tingut lloc entre 2015 i 2020 i, pel que fa als deu més càlids, tots han tingut lloc des de 1998. Aquestes temperatures tan altes, és clar, també han tingut altres conseqüències, com la reducció de la capa de gel de l’oceà Àrtic al seu tercer punt més baix en un mes d’agost, un 29% per sota de la mitjana. Amb totes aquestes dades sembla que, una vegada més, enguany serà un dels anys més càlids de la història. De fet, el període entre gener i agost va acabar amb la segona mitjana més alta registrada.
