La Comissió territorial d’urbanisme de Girona ha aprovat aquest dijous la suspensió de tramitacions d’instruments de planejament i de gestió i la concessió de llicències d’obra nova a tots els sòls urbans i urbanitzables sense edificar en la franja de 500 metres del litoral gironí i ubicats, majoritàriament, en terrenys amb pendents superiors al 20%. Així, no es podran tramitar ni projectes d’urbanització ni de reparcel·lació i els ajuntaments tampoc no podran atorgar llicències per a noves edificacions a les zones afectades. Les reformes i ampliacions de construccions existents i els projectes que afectin solars no edificats dins dels teixits urbans històrics no queden afectats per la moratòria, com tampoc no ho queden les obres ja autoritzades.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat aquesta moratòria mentre treballa en la redacció del Pla Director Urbanístic de revisió de sòls no sostenibles al litoral gironí. Aquest PDU analitzarà l’ordenació de tots els sòls que encara es podrien urbanitzar als 22 municipis de la costa de Girona i proposarà un nou disseny més sostenible o, si s’escau, els desclassificarà directament. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha afirmat que “es tracta d’una moratòria preventiva” per impedir que, abans d’aprovar el PDU, “tirin endavant projectes que poden tenir un impacte molt gran en el litoral”. Es preveu que l’avanç del document s’aprovi les properes setmanes, moment en què s’ampliarà la suspensió de tramitacions i llicències a nous sectors i sòls més enllà dels 500 metres inicials. Amb aquesta primera moratòria “hem volgut prioritzar la franja més sensible”, ha detallat Serra.
La suspensió aprovada avui afecta 43 sectors de sòl urbanitzable que compleixen les característiques de proximitat a la costa i de pendents pronunciades, que sumen més de 270 hectàrees de superfície i on s’hi podrien construir més de 3.000 habitatges. La moratòria afecta també a les tramitacions i llicències de 850 hectàrees de sòls urbans amb les mateixes característiques. Alguns d’aquests són la urbanització de la Cala d’Aiguafreda (Begur) o els sòls al voltant de la urbanització Aigua Xelida (Begur) i al voltant del Far de Sant Sebastià, a Llafranc.
El Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar el 2015 la revisió del PDU dels sòls no sostenibles, que abastarà tota Catalunya però que, per la seva complexitat, s’aprovarà per àmbits territorials. Així, l’octubre de 2017 es va aprovar l’avanç per a la demarcació de l’Alt Pirineu. En el cas de les Comarques Gironines, l’avanç que s’aprovarà properament es concentrarà en la franja costanera, per la seva singularitat, i més tard s’abordarà la resta de la demarcació. El PDU té el mateix objectiu a tots els àmbits territorials: revisar l’ordenació i, en el seu cas, desclassificar els sòls que no s’ajusten a un model d’ocupació del sòl sostenible ni guarden proporció en relació al nucli urbà existent. En el cas del litoral, però, la forta pressió urbanística i la importància de la preservació del paisatge fan que la revisió hagi de ser més acurada.
Es consideraran factors d’insostenibilitat la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà o la inadequació dels terrenys per raons topogràfiques, de risc, d’incompatibilitat amb el règim de protecció sectorial o d’impacte ambiental elevat. En el cas del litoral també es tindrà en compte l’impacte paisatgístic, d’acord amb la legislació de costes. En el cas de la demarcació de Girona, la Costa Brava s’estén al llarg de 200 quilòmetres, repartits en 22 municipis, amb una morfologia força accidentada. El 82% d’aquest litoral està classificat com a no urbanitzable, mentre que en el conjunt de Catalunya és el 94%.
El PDU analitzarà cadascun dels sectors classificats com a urbanitzables i urbans no desenvolupats dels municipis del litoral gironí i proposarà l’estratègia més adequada, que pot passar per la seva desclassificació, per la reducció de l’àmbit a urbanitzar o pel canvi de model. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir. El document d’avanç del PDU concretarà quants i quins àmbits es revisaran de les Comarques Gironines. En principi, es preveu que siguin més de 260. També es revisaran els sòls urbans situats a primera línia de costa i es proposaran actuacions per minimitzar-ne l’impacte paisatgístic. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori ha explicat que, un cop aprovat l’avanç del PDU, “obrirem un procés participatiu per a tota la ciutadania per copsar la seva opinió”.
Aquest procés complementarà “el treball que ja estem fent conjuntament amb els ajuntaments”, ha assegurat Serra. Els consistoris han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius. A hores d’ara, però, dels 22 municipis estrictament costaners gironins, només 11 el tenen adaptat a la Llei d’Urbanisme de 2002. Així, gran part del planejament urbanístic als municipis gironins té el seu origen en els anys 70 i 80 i, alguns, en els anys 90. Per tant, en bona part dels casos, els desenvolupaments urbanístics actuals són fruit de planejaments aprovats fa dècades, anteriors a lleis i normes que aposten per un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible i amb la cura del paisatge com a element central. El 66% dels sòls residencials dels nuclis urbans de la Costa Brava, per exemple, estan ocupats per urbanitzacions de baixa densitat. És un model “que no volem que es reprodueixi”, ha volgut emfasitzar Serra.
D’altra banda, l’existència de molt sòl classificat i pendent de desenvolupar aconsellava una revisió més ràpida que l’actualització del planejament municipal de cada ajuntament. Cal tenir present que a la demarcació de Girona queden 4.260 hectàrees de sòl urbanitzable sense desenvolupar i que podrien acollir més de 71.500 nous habitatges. El PDU que impulsa el Departament agilitarà aquesta revisió i oferirà una solució cas per cas.
2 
