El passat nou d’abril, en ple confinament, uns agents de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran i membres del cos d’Agents Rurals de la Generalitat van trobar el cos sense vida de l’ós Cachou a la zona de Sobrepera, a Les. Cachou, que tenia uns cinc anys de vida, en feia un que duia un collaret de transmissió GPS i no es movia des del dia 31 de març, cosa que va fer sospitar qui en feia el seguiment. El cadàver era en una zona amb molta pendent i, amb l’anàlisi ocular de l’indret, es va pensar que l’animal devia haver caigut per un desnivell i que per això havia quedat en una posició poc natural. El cos era totalment rígid però no estava inflat ni feia olor i, per la seva fauna cadavèrica, feia poc temps que havia mort.
A partir d’aquell moment es va obrir una investigació per esclarir les causes de la mort, recollint mostres de femtes, estudiant l’estat del cos i analitzant indicis relacionats amb el cas que es van trobar a la zona on es va descobrir el cadàver. El cos de Cachou va ser retirat de la zona amb helicòpter, per la dificultat del terreny, i va ser traslladat a la UAB per practicar-li la necròpsia. El Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB va determinar, preliminarment, que Cachou tenia ines ferides compatibles amb un traumatisme provocat per un altre ós, però que eren lleus i no afectaven estructures vitals. A més, van obtenir mostres biològiques de l’animal per fer-ne anàlisis toxicològics i histopatològics per determinar si la seva mort tenia relació amb la ingesta d’alguna substància. Un cop analitzades aquestes mostres, l’Institut Nacional de Toxicologia va determinar la presència d’etilenglicol, una substància forma entre el 90 i el 95% dels líquids anticongelants per a vehicles.
L’anàlisi de les dades no només va confirmar la mort per enverinament de Cachou, descartant la hipòtesi de la mort casual o la baralla amb un altre ós: també va determinar que Cachou havia estat enverinat entre el 26 i el 29 de març i la seva mort no s’havia produit fins gairebé dues setmanes més tard, poques hores abans, de fet, que es localitzés el cos. Per tot plegat es van obrir diligències penals al jutjat de Vielha i es va obrir una investigació conjunta entre els Agents Rurals i els Mossos, amb la col·laboració del Conselh Generau d’Aran, per identificar els responsables de la mort. Gràcies a aquestes indagacions es va determinar que hi podria haver cinc persones implicades en l’enverinament i mort de Cachou que, malgrat el confinament, podrien haver estat a prop del lloc dels fets perquè eren de la zona o bé per motius molt concrets. Així, es va constatar que una d’aquestes persones podria haver facilitat, de manera no autoritzada, informació sobre els moviments dels óssos, que només es podia obtenir de personal que controlés el seu posicionament amb els seus collarets GPS; i també que una altra estava clarament vinculada amb moviments contra la presència d’óssos al Pirineu i que fins i tot, en diverses ocasions i de manera pública, havia manifestat que es podia matar un ós amb anticongelant.
Davant d’aquests fets, el 19 de novembre es va establir un operatiu policial que va permetre detenir un home per la seva presumpta implicació en l’enverinament i citar com a investigat un altre pels mateixos fets. La investigació continua oberta.
