Que els animals que viuen durant més temps tinguin relacions socials complexes, com ara tenir amics i enemics, entre d’altres, té tot el sentit del món des del punt de vista evolutiu. Això afirma un equip de científics de la Universitat d’Exeter, a Anglaterra, en un article publicat a la revista ‘Trends in Ecology & Evolution’ que considera que, si bé hi ha animals i individus que posen la majoria de les seves energies en la reproducció, vivint molt ràpid i gairebé sempre morint joves, n’hi ha d’altres que, en posar la supervivència al capdamunt de les seves prioritats, tendeixen a viure vides més llargues, cosa que afavoreix, per selecció natural, la formació d’estructures socials complexes que, de retruc, els ajuden a viure durant més temps. En les espècies que viuen ràpid, de fet, les relacions socials només els importen en la mesura que augmenten les seves possibilitats de reproducció.
En declaracions a la pàgina web de la mateixa universitat, el professor Dave Hodgson, director del Centre d’Ecologia i Conservació del Campus Penryn que la Universitat d’Exteter té a Cornualla, afirma que “les espècies que viuen a poc a poc poden permetre’s invertir en relacions socials, sempre i quan visquin prou com per gaudir dels beneficis”. Així, continua, “hi ha proves contundents que els lligams socials forts són beneficiosos per a la supervivència en espècies de vida lenta, inclosos els humans”. D’aquesta manera, explica, el seu treball apunta a l’existència d’un “feedback positiu”, és a dir, que “alguns comportaments socials condueixen a una vida més llarga, i una vida més llarga promou el desenvolupament de lligams socials”. El professor Hodgson està convençut que hi ha “proves creixents” que les relacions socials diferenciades tenen efectes més positius en la supervivència que en la reproducció i que, per tant, les espècies que viuen ràpid no gaudeixen dels mateixos avantatges evolutius en el cas de tenir relacions socials.
D’altra banda, la mesura del ritme de la vida també té en compte el tamany dels animals. Els més grans tendeixen a viure més però el ritme de vida pot canviar moltíssim entre dues espècies de mida semblant. Així, el doctor Matthew Silk, també de la Universitat d’Exeter, explica que “si volem saber més coses de les relacions socials i l’esperança de vida, hem de pensar en la relació entre tots dos”. Cal, rebla, “més investigació per explorar les estructures socials dels animals salvatges” ja que això, diu, ens podria fer entendre “els enllaços entre les relacions socials, la supervivència i la reproducció”.
