Algunes àrees marines de l’Estat sense cap protecció són decisives per a la conservació d’espècies

Un estudi ha analitzat com interaccionen les aus marines mediterrànies i atlàntiques amb la flota pesquera i les piscifactories

La majoria de les àrees d’alimentació de les aus marines mediterrànies i atlàntiques es troben dins dels espais de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), que engloba diverses figures de protecció per conservar el patrimoni natural marí. No obstant això, hi ha àrees marines sense cap figura de protecció, com per exemple el golf de Mazarrón (Almeria) i les costes de la província de Barcelona, que resulten decisives per a espècies com l’ocell de tempesta i la baldriga balear, respectivament. Aquestes són algunes de les conclusions del projecte AMARYPESCA, que avalua l’eficàcia de la RAMPE per millorar la gestió pesquera i aqüícola i la conservació de les aus marines pelàgiques. El projecte, finançat per la Fundació Biodiversitat, està dirigit per Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en associació amb l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), i té la col·laboració de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO).  

Aus marines i flota pesquera: lluitar contra la captura accidental  

L’explotació dels recursos pesquers és una amenaça constant per al futur de moltes aus marines amb poblacions en regressió. Només a la Mediterrània, els incidents derivats de la captura accidental d’aus afecten prop de 5.000 exemplars cada any. El projecte AMARYPESCA s’ha centrat en l’anàlisi de les interaccions entre aus marines i activitats humanes a les àrees marines integrades dins de la RAMPE. La metodologia d’estudi inclou la col·locació de geolocalitzadors a les aus marines i embarcacions pesqueres que hi col·laboren de manera voluntària, del sistema de seguiment VMS (Vessel Monitoring System) per conèixer el posicionament de la flota pesquera a les illes Canàries i l’est peninsular. Un algorisme innovador ha permès integrar el conjunt de dades espaciotemporals per precisar com i quan interaccionen les aus amb les embarcacions pesqueres i les piscifactories.

En el marc del projecte, s’ha fet un seguiment de poblacions de baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea), baldriga cendrosa atlàntica (Calonectris borealis), l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus i Hydrobates p. melitensis) i el petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii), així com de corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) i gavià argentat (Larus michahellis). A més, s’han incorporat dades aportades per altres equips de recerca nacionals i internacionals sobre el seguiment de poblacions de baldriga balear (Puffinus mauretanicus), baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i gavina corsa (Ichthyaetus audouinii).  

Exemplar gavià de pota groga
Exemplar de gavià de pota groga

Més enllà de les àrees marines protegides  

La major part de les interaccions dels corbs marins i les baldrigues cendroses amb la flota pesquera es produeixen dins de les àrees de la RAMPE, sobretot en el cas de les embarcacions d’arrossegament, d’encerclament i artesanals que operen més a prop de la costa i proporcionen periòdicament aliment a les aus marines a través dels descarts de pesca. “Les àrees RAMPE també cobreixen gran part de les aigües circumdants a les colònies de cria de les poblacions estudiades. Això podria ser especialment important en espècies de poca mobilitat durant l’època de cria, com la gavina corsa, el gavià argentat o el corb marí emplomallat”, detalla Jacob González-Solís, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la UB-IRBio. “No obstant això, la majoria d’aquests espais no disposen de mesures de gestió per protegir aquestes aus en l’hàbitat marí”, alerta l’investigador. “Per tant, caldria dotar-los de plans de gestió que permetin una regulació de les activitats en el medi marí”, conclou. Limitar la pesca recreativa, aplicar mesures de mitigació per reduir les captures accidentals (línies espantaocells, calada nocturna de les arts de pesca, etc.), o fins i tot eliminar temporalment l’activitat durant les èpoques de cria d’algunes espècies són algunes estratègies que podrien tenir un impacte real sobre les poblacions d’aus marines.  

Grup de corbs marins grossos i xatracs a l'ajocador dels Brancs, Roses
Grup de corbs marins grossos i xatracs a l’ajocador dels Brancs, Roses

Identificar zones de risc per protegir les aus marines  

Les àrees de protecció de la RAMPE només cobreixen una petita àrea en el cas de les aus marines més àmpliament distribuïdes pel medi oceànic (com el petrell de Bulwer i les baldrigues). “En aquests casos, la gestió de les pesqueries i l’aplicació de mesures de mitigació per reduir el risc de captura accidental poden ser més eficients que l’establiment d’àrees protegides costaneres”, destaca la investigadora Virgínia Morera, membre del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la UB-IRBio. Els experts alerten que només una petita part de les interaccions de la flota pesquera amb la baldriga balear —en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)— té lloc dins de la RAMPE. “Per això, cal continuar amb l’esforç investigador per protegir les zones amb un elevat risc d’interacció amb pesqueries sense cap figura de protecció i per identificar àrees decisives per a la conservació de les aus marines a tot el país”, subratlla Morera. En el cas de les piscifactories, el gavià argentat i el corb marí emplomallat són els que més freqüenten aquestes infraestructures. Segons els experts, s’han d’aplicar mesures per limitar la interacció de les aus amb piscifactories i evitar-ne la dependència com a font d’alimentació per limitar l’excessiu creixement poblacional d’espècies com el gavià argentat.

Nou comentari