Alerta Forestal llança la campanya de seguiment ciutadà de l’eruga del boix per aquest 2019. Aquest projecte de ciència ciutadana coordinat pel CREAF recull observacions des d’octubre de 2018 per estudiar l’evolució i impacte d’aquest animal al nostre país. Alerta Forestal té més de mil usuaris registrats i ha rebut més de dues-centes observacions d’eruga del boix, cent vint corresponents a l’afectació del 2018 i 106, de moment, a la del 2019. Amb el llançament de la nova campanya, es vol arribar a rebre almenys tres-centes observacions de zones on ja s’havia detectat la presència de l’eruga i de noves zones afectades.
Participar és molt fàcil: el projecte disposa d’una aplicació mòbil i una web-app on qualsevol persona pot registrar-se per afegir fotografies i valorar l’estat del boix amb l’ajuda d’infografies. Les imatges han de ser de paisatge i incloure diversos boixos perquè els experts del CREAF puguin validar el grau d’afectació a la zona. Totes les fotografies que rep el projecte estan disponibles al mapa d’alertes d’Alerta Forestal, on es pot consultar tant la localització geogràfica com el grau d’afectació (baix, moderat, alt i molt alt).
Els experts d’Alerta Forestal ho tenen molt clar: “L’eruga del boix és com un incendi que avança. Hi ha un primera línia de foc (les erugues) que arrasa la vegetació. Amb aquest projecte volem veure com avança aquesta primera línia de la plaga, cap a on es mou, i també què passa a les zones arrasades: si el boix es recupera després d’un o més atacs o fins i tot, si l’eruga torna als espais que ja havia atacat a menjar-se les fulles que rebroten, com seria el cas de la Garrotxa”. La primera presència d’eruga del boix va detectar-se el 2014 a un jardí privat a la Garrotxa. Al 2017 ja hi va haver defoliacions al medi natural. Des de llavors s’ha estès amb molta rapidesa a les comarques limítrofs. L’any 2018 el Departament d’Agricultura, amb la col·laboració dels Agents Rurals, va comprovar que la comarca més afectada va ser la Garrotxa, seguida del Ripollès, Osona i Berguedà. A més, es van veure afectats alguns municipis de la Selva, Vallés Oriental, Maresme i Moianès. Puntualment també se n’han trobat al Vallès Occidental, Pla de l’Estany i Gironès. El resultat coincideix gairebé al 100% amb el que la ciutadania està enviant a l’app d’Alerta Forestal. En la nova campanya el projecte ja ha rebut observacions d’una nova comarca afectada, El Bages.
Agricultura treballa conjuntament amb el Departament de Territori per elaborar un Pla d’Acció on s’estableixen procediments d’actuació contra la plaga de la papallona del boix i on es recullen les accions que es duran a terme per estudiar i minimitzar l’impacte de l’eruga. Al medi natural és gairebé impossible l’eradicació de la plaga, així que les mesures que es duen a terme als boscos, de moment, són el control de l’expansió de la plaga i la valoració del nivell d’afectació de les boixedes. Per tal de conèixer l’evolució i l’expansió de la plaga s’ha establert una xarxa de vigilància amb 20 punts de control. Cada estació compta amb 4 trampes de feromona per atraure les papallones, que seran revisades per tècnics setmanalment. La informació obtinguda permetrà realitzar corbes de vol de l’insecte i integrar la informació en els avisos fitosanitaris que el Servei de Sanitat Vegetal publica a la seva pàgina web.
El cicle de l’eruga del boix a Catalunya té tres generacions. A la fase d’eruga són verdes i la seva mida és de 35-45 mm. La seva forma de papallona és inconfusible, té les ales blanques amb el marge marró fosc i fa uns 26-45 mm d’envergadura, a més la veurem a la nit, ja que és nocturna i es sent atreta per la llum. Aturar la dispersió de l’espècie és complicat, ja que les papallones poden recórrer distàncies llargues i el seu cicle de reproducció és ràpid. No obstant això, l’estudi de l’evolució de la plaga i les seves conseqüències és important, perquè trobem el boix en abundància tant al medi natural com a jardins. En altres països europeus que també han patit el pas de la papallona, sobretot França, es troben en la mateixa situació però amb un parell d’anys d’antelació, es fan la mateixa pregunta: en quina situació quedaran els boscos i boixedes després del pas inexorable de la papallona.
