Els alcaldes de l’Alta Garrotxa demanen l’aprovació del pla de protecció de l’espai natural

Consideren que obriria oportunitats per al desenvolupament local a ajuntaments i propietaris rústics amb més seguretat jurídica i una millor gestió de l’espai natural

Damià Calvet i Marta Subirà durant la seva reunió amb els alcaldes de l'Alta Garrotxa

Damià Calvet i Marta Subirà durant la seva reunió amb els alcaldes de l’Alta Garrotxa | Departament de Territori i Sostenibilitat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet es va reunir aquest divendres amb representants dels 11 ajuntaments que conformen el Consorci de l’Alta Garrotxa, així com dels consells comarcals de la Garrotxa i l’Alt Empordà, per parlar del Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge d’aquest espai natural que actualment es troba en tramitació. El conseller va posar en valor que el projecte s’ha co-redactat amb el Consorci, que aporta una visió de proximitat, i el treball intens dels últims mesos per copsar les aportacions del territori, cosa que ha comportat una dedicació molt gran per part dels tècnics del Departament i del Consorci de l’Alta Garrotxa. Finalment, va confirmar la voluntat de redactar un conveni interadministratiu de gestió de serveis que concreti la delegació de competències al Consorci per tal d’acostar la gestió al territori.

Per la seva part, els representants locals van traslladar al conseller el seu suport al projecte i la necessitat urgent de que s’aprovi el pla per tal de derogar la normativa vigent del tot obsoleta, que frena la iniciativa local i que no dona prou seguretat jurídica. Actualment el document es troba en fase d’estudi d’al·legacions per part de la Generalitat, després d’un ampli procés de diàleg, d’informació pública i consulta institucional que s’ha allargat 7 mesos, per tal de donar resposta a les necessitats del territori i assolir el màxim consens. En aquest sentit, des de la seva aprovació inicial, el passat 1 de març, s’han celebrat més d’un centenar de reunions individualitzades amb diversos agents i entitats directament implicades (80 d’elles amb propietaris forestals), i s’han rebut 171 al·legacions que actualment s’estan estudiant.

La Garrotxa | Jacint Garrigolas

El pla en tramitació respon a una reivindicació històrica del territori, ja que permetrà superar unes Normes Especials enormement restrictives que fa 23 anys que s’apliquen a l’Alta Garrotxa. També compta amb el suport del Parlament de Catalunya, que va instar a la seva aprovació. El Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge és l’instrument que preveu la llei per a l’ordenació i gestió dels espais naturals protegits de Catalunya. És una obligació indefugible en el cas dels espais naturals de protecció especial, principalment els parcs naturals, i en aquells altres espais que també tenen un òrgan de gestió mitjançant un consorci específic com és el cas de l’Alta Garrotxa. El pla, d’acord amb la normativa, ha de marcar els objectius de l’espai, establir la zonificació, regular els usos del sòl i l’aprofitament dels recursos naturals, ordenar l’ús públic i de gaudi de l’espai i establir les mesures necessàries per conservar el patrimoni natural i la qualitat paisatgística de l’espai i també les de promoció socioeconòmica i de governació. En aquest sentit, preveu la possibilitat d’establir una gran diversitat de convenis de cooperació i determina les línies de gestió a les que caldrà destinar recursos econòmics.

El pla ha d’obrir la porta a noves oportunitats de desenvolupament local i donar facilitats als ajuntaments i als propietaris per generar riquesa i alhora preservar i gestionar millor l’espai natural protegit. Una de les determinacions que ha aixecat més controvèrsia és l’establiment d’una zona de foment de la dinàmica natural que afectaria el 20% de l’espai i que promou una gestió forestal orientada a millorar els processos naturals i la maduresa del bosc, i en la qual també és possible la ramaderia extensiva i la caça. Part de la propietat forestal ho ha considerat una limitació excessiva del dret de la propietat i ho ha entès com un abandonament de la finca. Tanmateix, el conseller va confirmar que l’aplicació d’aquest règim a una finca privada serà voluntària, per la qual cosa ningú no ha de patir.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha defensat al llarg de la tramitació que l’objectiu és el de proposar alternatives a les finques que no tenen futur silvícola ni un projecte econòmic clar perquè puguin impulsar activitats orientades a la producció de natura i el turisme de fauna. No es tracta de no gestionar sinó d’un model alternatiu de gestió i aprofitament d’aquelles finques que fa temps que no tenen i difícilment tindran un aprofitament forestal, d’acord amb els plans tècnics de gestió vigents aprovats pel Centre de la Propietat Forestal, a conseqüència de la seva orografia complicada i baixa productivitat. Això inclou ajuts econòmics i tècnics a la propietat per invertir en aquest model d’explotació no extractiu. Amb aquesta proposta, també, es pretén donar resposta al dèficit d’ecosistemes forestals estructurats i madurs que hi ha al nostre país d’acord amb l’informe de l’estat de xarxa Natura 2000, que suspèn els boscos catalans per manca d’estructura i maduresa ecològica.

Nou comentari