És per això que ens fem ressò de l’article publicat per la Fundació Aquae, en el que d’una manera didàctica i clara s’expliquen les virtuts del líquid element. I és que la vida no és possible sense aigua.
Aquesta meravellosa i sorprenent substànica, de fet, ocupa el 70% de la superfície del planeta i sol estar present en major proporció en el dels ésser vius. L’aigua és inodora, insípida i incolora i a la natura la trobem en estat sòlid, líquid i gasós. Les seves molècules es formen gràcies a l’associació de dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.
Gràcies a la seva poderosa força electromagnètica, els àtoms d’oxigen aconsegueixen areure l’únic electró de cada un dels àtoms d’hidrogen. Quan això passa, es generen zones de densitat de càrrega positiva sobre l’àtom d’hidrogen i una densitat de càrrega negativa sobre l’àtomd’oxigen. Aquestes carregues i l’extraordinària polaritat permeten a les molècules d’aigua unir-se unes amb les altres formant els anomenats ponts d’hidrogen.
La cohesió o força d’atracció intermolecular es la propietat que fa possible la formació de cossos d’aigua a partir de l’adhesió de molècules d’aigua i la que els manté en estat líquid a temperatures no extremes.
L’article que repassa les propietats químiques de l’aigua també fa esment a que es tracta del dissolvent universal, ja que una de les seves principals característiques és la facultat de dissoldre bona part dels compostos líquis, sòlids o gasosos coneguts.
Gràcies a això es poden desenvolupar moltes de les funcions metabòliques dels éssers vius, tot i que aquesta caracteristica també la fa molt vulnerable a la contaminació.
Una altra de les propietats característiques d’aquest compost químic inorgànic que coneixem com aigua és la tensió superficia. En tot cos de líquid la superfície es comporta com una capa o pel·lícula que ofereix certa resistència. És el que permet que determinats elements puguin flotar sobre ella malgrat tenir, en ocasions, una densitat més gran. De fet hi ha 1200 espècies d’animals, des d’insectes a mamífers que han desenvolupat la capacitat de caminar sobre l’aigua gràcies a aquesta tensió superficial.
I finalment explica la diferèncie entre aigua potable i aigua pura.
L’aigua que emana de les fonts naturals i que consumim habitualment està enriquida amb sals minerals que s’obtenen de les roques, per aconseguir H20 pura cal realitzar un procés de destil·lació, és a dir d’evaporació i posterior condensació per eliminar les substàncies dissoltes. Aquesta aigua purificada deixa de ser conductora d’electricitat perquè no conte sals i mineralls.
Trobareu l’article complert aquí i a més podreu, a través d’un interactiu, saber més coses sobre els estats de l’aigua.
