L’anomenada “hipòtesi Gaia” afirma que els organismes vius i els elements inorgànics que hi ha a la Terra van evolucionar de forma paral·lela, formant un sistema que s’autoregula i que ha permès que la vida s’hi desenvolupés i hi sobrevisqués. Aquesta teoria, a més de la seva bellesa romàntica, també ens ha aportat una forma única d’entendre com funciona el nostre planeta i que ha estat molt estesa durant els darrers cinquanta anys.

El professor Tim Lenton, de la Universitat d’Exeter (Anglaterra) i el sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, afirmen que els humans tenim el potencial de fer “evolucionar” el que podríem anomenar el “sistema operatiu” de la Terra. Segons expliquen a l’article que els han publicat a la revista ‘Science’, el nostre desenvolupament i el de la nostra tecnologia han dotat la regulació de la Terra d’un cert nivell d’autoconsciència. Gràcies a l’augment de la comprensió de les conseqüències globals dels nostres actes i les nostres activitats, de les quals el canvi climàtic és la més coneguda, la regulació de la Terra podria entrar en una era conscient, canviant el funcionament de Gaia i obrint la porta a una sostenibilitat molt més gran.

Malgrat això, aquesta autoregulació conscient depèn de la nostra habilitat de monitoritzar i canviar tant l’estat del planeta com els efectes que hi tenim. El professor Lenton creu que si volem crear un món millor per a una població humana cada cop més gran, haurem de regular el nostre impacte en el sistema que ens permet existir i crear una economia molt més circular que, com la mateixa biosfera, es basi en el reciclatge dels materials i l’obtenció d’energies per fonts sostenibles.

La teoria Gaia original va ser desenvolupada a finals dels anys seixanta del segle passat pel científic britànic James Lovelock i ara, l’equip de Lenton i Latour ofereixen una explicació al funcionament de la teoria a nivell pràctic: l’estabilitat és conseqüència d’una “selecció seqüencial” on les situacions de desestabilització de la vida són curtes i resulten en més canvis fins que s’arriba a una nova situació estable, que persisteix. Quan això passa, el sistema té més temps per adquirir noves propietats que li permetin ser encara més estable.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa