El Servei Meteorològic de Catalunya i el centre de recerca en ecologia CREAF signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’analitzar i estudiar de forma conjunta els efectes del canvi climàtic sobre el calendari de la natura –fenologia– a través de la ciència ciutadana. La fenologia és la ciència que investiga la relació entre el clima i els cicles biològics de plantes i animals, com ara la floració, la caiguda de les fulles o l’arribada d’espècies migratòries. La iniciativa proposa a la població de Catalunya observar unes espècies concretes de plantes o animals i registrar els canvis que experimenten al llarg del temps.
L’acord entre l’SMC i el CREAF respon essencialment al convenciment que la ciència ciutadana és una eina bàsica per recopilar dades científiques i estudiar els efectes del canvi climàtic sobre els éssers vius. En virtut del conveni, ambdues organitzacions compartiran i explotaran conjuntament les dades resultat de la seva tasca. Aquestes dades permetran analitzar el canvi en el calendari natural dels organismes a Catalunya, veient la seva tendència general, en l’escenari actual de canvi climàtic.
“En les últimes dècades estem observant, per exemple, un avançament clar del moment d’inici de floració” explica Joan Pino, director del CREAF i catedràtic d’ecologia de la UAB. De fet, l’SMC té dades de camp que corroboren aquests canvis en el calendari natural de plantes i animals. L’olivera floreix 19 dies abans que al 1971 i la vinya ho fa 11 dies més d’hora. Cada dècada s’avancen 4 i 2 dies, respectivament. Els fruits també maduren abans. La pera ho fa 37 dies més d’hora que fa gairebé 50 anys i en el cas de l’albercoc la seva maduració s’avança 28 dies. Així doncs, anticipen aquest moment 8 i 6 dies per dècada, respectivament. Aquests canvis en el ritme de la natura també es poden veure en els animals, com és el cas de l’oreneta. Aquest ocell avança la seva arribada 24 dies respecte 1971 o, el que és el mateix, 5 dies cada dècada.
D’altra banda, els registres meteorològics de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques constaten els elevats valors de la temperatura d’aquest hivern. Al terç nord de Catalunya, la temperatura mitjana del gener de 2020 ha estat fins a 3°C més alta que la mitjana climàtica d’aquest mes entre 1961-1990. El desembre de 2019 aquesta anomalia encara ha estat més acusada a l’alta muntanya, on s’han enregistrat valors de fins a 3,5 °C més elevats que el que tocaria. El mes de febrertambé ha estat molt càlid a gran part del país i molt sec arreu; l’anomalia tèrmica a alta muntanya s’ha disparat fins a valors que superen els 5ºC. En una situació similar es troba la resta d’Europa, on ha tingut lloc el mes de gener més càlid: la temperatura ha estat globalment 3,1 °C per damunt de la mitjana respecte el període 1981-2010, mentre que en algunes zones del nord del continent i de Rússia l’anomalia ha estat de fins a 6°C superior.
