Un equip d’investigadors han aconseguit, fent servir metalls líquids, convertir diòxid de carboni en carbó sòlid, un avenç sense precedents que podria canviar el rumb de la investigació en la captura i l’emmagatzematge de carboni per reduir l’escalfament global. Aquesta nova tècnica, que ha estat desenvolupada per científics de la Universitat de Melbourne (Austràlia), ha estat explicada en un article a la revista ‘Nature Communications’ i suposa un gran canvi respecte les tecnologies que s’estan desenvolupant actualment, que sovint es basen en la compressió del diòxid de carboni en forma líquida i el seu transport per al seu emmagatzematge, sovint sota terra.
Tot i que hi ha altres alternatives en un camp que està sent àmpliament estudiat, la implementació de molts d’aquests tipus de sistemes té grans reptes per davant, tant d’enginyeria com de costos i el problema mediambiental que podia suposar una filtració als llocs on s’emmagatzemés el CO2. Aquest nou sistema, en canvi, podria “fer anar enrere el rellotge” tornant a solidificar el diòxid de carboni, un procés que, fins ara, necessitava unes temperatures tan altes que ho feien econòmicament inviable. Fent servir metalls líquids com a catalitzador, els científics han demostrat que és possible tornar a convertir el CO2 en carbó, com molt d’ell era originalment, i enterrar-lo sota terra, cosa que fins i tot podria permetre fer servir les mines d’on havia estat extret en un primer moment.
Tot i que aquest avenç és només un primer pas i caldrà molta recerca, es considera un pas importantíssim en aquest camí. Per convertir el CO2 en carbó, els investigadors van dissenyar un catalitzador amb unes propietats molt específiques que, en combinació amb un electròlit i corrent elèctric, fa que el diòxid de carboni es converteixi, lentament, en petits trossets de carbó, que se separen del líquid i es van produint de manera contínua. Aquest carboni, a més, podria aguantar una càrrega elèctrica suficient com perquè se’l consideri un supercondensador, que podria tenir aplicacions industrials, i s’elabora amb un procés que produeix combustible sintètic com a residu, element que també es podria aprofitar.
Com tots aquests descobriments, la seva espectacularitat supera de llarg les seves aplicacions immediates, però els resultats en aquest camp de la investigació científica, orientada a complementar les accions que es duen a terme per reduir les emissions de CO2 i frenar el canvi climàtic, són cada dia més sorprenents.
