Aconsegueixen reviure parcialment el cervell d’uns porcs hores després de la seva mort
Porc
| Picryl (D.P.)

!--akiadsense-->

Un equip de científics nord-americans, liderats per la Universitat de Yale, ha aconseguit reviure parcialment cervells de porc hores després de la mort dels animals. Aquest experiment posa en qüestió la frontera entre la vida i la mort i la mateixa definició de tots dos estats i obre la porta a una nova forma d’investigar en malalties com l’Alzheimer, ja que ha demostrat que la mort de les neurones pot aturar-se i que algunes de les connexions del cervell es poden restablir. Tot i que no es va identificar cap senyal que el cervell hagués recuperat la consciència, aquest treball posa en dubte la idea, donada per sabuda, que el cervell entra en una degradació irreversible minuts després de deixar de rebre reg sanguini.

Per dur a terme l’estudi, publicat a la revista ‘Nature’, els investigadors van obtenir 32 cervells de porc d’un escorxador. Quan feia quatre hores de la mort, els òrgans van ser connectats a un sistema que va començar a bombar-hi sang sintètica de manera rítmica, per simular el pols i dur oxigen i un còctel de medicaments que alenteixen o reverteixen la mort de les neurones. Després de seguir aquest tractament durant sis hores, el deteriorament dels cervells s’havia aturat, els vasos sanguinis s’havien recuperat i es va tornar a detectar activitat cerebral. Fins i tot es van trobar algunes sinapsis funcionant. Feia deu hores que els porcs havien estat decapitats.

Laboratori
Laboratori | Departament d’Empresa i Coneixement

!--akiadsense-->

L’electroencefalograma d’aquests cervells, però, que hauria indicat algun tipus de consciència o percepció, continuava sent pla i, per tant, segons la definició actual no van deixar de ser cervells morts. Tot i això, els resultats d’aquest treball aporten molta informació sobre la mort cerebral, que es creia ràpida i irreversible. El professor Nenad Sestan, neurocientífic a Yale, va explicar en una roda de premsa aquest passat dimecres que “el procés de mort cel·lular és gradual i pas a pas” i que “alguns d’aquests processos es poden postposar, aturar o revertir”. En el cas de l’experiment amb els porcs, va dir Sestan, no s’havia aconseguit “un cervell viu” però sí un de “cel·lularment actiu”. Això podria ser molt útil per estudiar malalties com ara l’Alzheimer i també per trobar maneres de protegir el cervell després d’accidents cardiovasculars. El mateix professor Sestan, però, admet que “encara no sabem si podrem restablir l’activitat cerebral normal”.

Cervell humà | Arxiu

!--akiadsense-->

Les implicacions ètiques d’aquest treball també són interessants. Tenint en compte que els cervells van ser obtinguts de la indústria càrnica, no es pot denunciar que fossin criats en un laboratori expressament per a això. El fet que poguessin “ressuscitar”, però, preocupava tant els investigadors que dins la sang artificial van incloure medicaments per reduir la seva activitat cerebral i van monitoritzar els cervells constantment per si hi havia senyals de consciència o sensitivitat. Si n’hi hagués hagut, haurien anestesiat els òrgans per deixar-los “morir” plàcidament un altre cop. Justament, l’àrea grisa que obre aquest experiment, amb cervells entre la vida i la mort, és un motiu de debat ètic que es podria extrapolar als humans. La definició de “mort” no canvia, però potser la de “mort cerebral” sí, i és en aquest estadi quan es produeixen la majoria d’extraccions d’òrgans per a transplantaments.

Aquesta definició, basada en la impossibilitat de fer “tornar” la persona que “habitava” aquell cervell, no ha canviat, però cal tenir-ho present. Especialment tenint en compte que, com que la sang artificial feta servir a l’estudi duia medicaments per reduir l’activitat cerebral i no se sap si, sense ells, els cervells haurien “tornat a la vida” en una definició més àmplia.

Comentaris

    Fat Boy Abril 18, 2019 | 08:17
    Bah. El mateix que ara amb el Franco.

Nou comentari