Un nou estudi d’investigadors de la Universitat Internacional de Florida (FIU), als Estats Units, ha enfrontat 119 voluntaris humans amb tres de les espècies de mosquits més perilloses del món i ha descobert que cap de les persones participants no resultava atractiva per a les tres espècies. Cada mosquit va mostrar les seves preferències, que depenien en gran mesura de la química corporal de cada individu.
Els resultats, publicats a la revista iScience, podrien contribuir al desenvolupament de nous repel·lents específics per a cada espècie de mosquit. Atès que cadascuna interpreta de manera diferent l’olor humana, els investigadors consideren que identificar els components de l’olor que atrauen o repel·leixen els mosquits podria ajudar a desenvolupar noves estratègies davant de les malalties transmeses per aquests insectes.
“Aïllar els components de l’olor humana que atrauen o repel·leixen els mosquits podria donar lloc a noves estratègies per combatre les malalties transmeses per vectors”, assenyala Matthew DeGennaro, neurogenetista que dirigeix l’equip de recerca i l’Institut de Ciències Biomoleculars de la FIU. De fet, els investigadors de la FIU consideren que identificar i mapejar aquests senyals químics específics de cada espècie pot establir les bases per desenvolupar repel·lents i estratègies de salut pública adaptades al mosquit més rellevant a cada regió.
Les preferències de cada espècie analitzada
Les tres espècies analitzades van ser Aedes aegypti, Aedes albopictus, conegut com a mosquit tigre asiàtic, i Culex quinquefasciatus, o mosquit domèstic del sud. En conjunt, aquestes espècies transmeten malalties com la febre groga, el dengue, el Zika i el virus del Nil Occidental, entre d’altres. L’estudi, dirigit per l’estudiant de doctorat Kaylee Marrero, és el primer a comparar directament com responen diverses espècies de mosquits a les mateixes persones. De fet, Marrero explica que no s’esperaven que les espècies tinguessin “preferència per persones diferents” quan van començar l’estudi”. “Em va sorprendre molt que cada espècie tingués una empremta microbiana distintiva que utilitza com a senyal”, ha afegit la investigadora.
L’estudi mostra que cada espècie tenia un conjunt diferent de factors que l’atreien o la repel·lien. L’Aedes aegypti va mostrar preferència per les persones que no utilitzaven perfums afegits i la pell dels quals no tenia determinats compostos volàtils. Aquests mosquits, que s’alimenten durant el dia, també van mostrar una lleugera preferència pels homes davant de les dones. Per part seva, l’Aedes albopictus, el mosquit tigre asiàtic, es va sentir atret per nivells elevats de cetones i per compostos volàtils d’origen vegetal que la pell secreta de forma natural. El Culex quinquefasciatus, que s’alimenta al capvespre, es va centrar en canvi al microbioma de la pell, l’ecosistema format per bacteris, fongs i altres microbis que viuen de forma natural sobre la pell humana. Algunes famílies bacterianes actuaven com a senyals que afavorien l’alimentació, mentre que altres espantaven els mosquits.
L’olor de la pell per explicar les diferències
L’olor humana és un espai químic complex format per més de 1.000 compostos orgànics volàtils, molts dels quals encara no han estat caracteritzats. En lloc de coincidir en quines persones resultaven més atractives, cada espècie va mostrar preferència per un subconjunt diferent de participants, cosa que apunta que aquests mosquits han desenvolupat diferents maneres de percebre els éssers humans. A més de fer les proves de preferència, els investigadors van recollir mostres d’olor i del microbioma de la pell per identificar quins compostos i bacteris eren presents i en quines concentracions. “Això encaixava a la perfecció amb les diferències en els bacteris i les olors de la pell”, assenyala DeGennaro. “Ara em queda clar que els nostres microbiomes cutanis defineixen la nostra petjada olfactiva humana. Cada espècie va trobar la seva pròpia manera de desxifrar aquesta petjada”.
