Catalunya està d’aniversari després que l’Esquerda de Roda de Ter compleixi la 50a campanya arqueològica ininterrompuda. Des del 1977 -quan l’equip dirigit per la investigadora de la UB Imma Ollich va iniciar els treballs, l’Esquerda s’ha erigit en un dels jaciments arqueològics més interessants del país. El jaciment en un moment inicial se situava en l’època medieval fins que quatre anys més tard es van trobar els nivells ibèrics del jaciment. La investigadora principal, Montserrat Rocafiguera, assegura que “l’Esquerda té corda per estona” i calcula que en aquestes cinc dècades d’excavacions hi han treballat unes 500 persones. Una esquerda que aquest mateix divendres va celebrar els 50 anys de treballs amb un acte al jaciment en el qual van participar arqueòlegs, estudiants i col·laboradors.
Un gran jaciment amb continuïtat en el temps, tal com expressa Monserrat Rocafiguera, codirectora de les excavacions del sector ibèric i una de les persones que ha viscut en primera persona l’evolució del jaciment en declaracions fetes a l’ACN, ja que assegura que “el que defineix el jaciment de l’Esquerda és la continuïtat i la magnitud de les estructures, amb una muralla de 5 metres d’amplada”. Una Rocafiguera que va començar a treballar al jaciment amb 19 anys i que ha vist com aquest s’ha convertit en una insígnia de l’arqueologia de Catalunya el qual assegura que “sorprèn cada any”. L’Esquerda de Roda de Ter està en una península de 12 hectàrees de les quals se n’han excavat 1,5 i que permet resseguir els últims 2.500 anys d’història de Catalunya passant del bronze final fins al seu abandonament l’any 1314.
50 anys d’excavacions que repassen 2.500 anys d’història i que segueixen deixant sorpreses
Les excavacions d’enguany han augmentat els coneixements del poblat ibèric en dos sectors. El primer dels sectors és el 4 on hi ha la zona d’interior de muralla i en la qual s’han pogut trobar la confluència de dos carrers, un d’ample que travessa un de més estret i que consta d’un “gran empedrat” de còdols, tal com explica el codirector del jaciment ibèric, Jordi Maria Gibert. El 4 no és l’únic sector on s’han trobat novetats al jaciment, ja que al 9 han pogut trobar una estança rectangular que dataria d’abans de les estructures ibèriques datades del segle IV i que afegiran detalls a l’evolució de la fortalesa ibèrica.
No només s’han trobat nous detalls de la part ibèrica sinó que també s’ha eixamplat el coneixement de la necròpolis medieval aixecant més d’un metre de profunditat per treure la terra que colgava aquesta zona. Durant dues setmanes de treball els arqueòlegs han pogut rescatar cinc tombes diferents i algunes osseres amb restes barrejades. Segons la codirectora de l’àrea de medieval del jaciment i professora de la UB, Esther Travé, “les més antigues estan excavades a la roca, després hi ha unes altres amb lloses verticals i una altra fase amb forats a terra”. A més també s’han pogut recuperar els cossos sencers de tres persones datades d’entre el segle X i el XIII, uns cossos que abasten molts anys i que poden tenir gran quantitat d’informació sobre quina va ser l’evolució de la localitat i les malalties o la mort produïdes. “Els morts s’enterraven sense aixovar, però alguns els hem trobat prou ben conservats”, afegeix Travé.
