El 2018 va ser un bon any pel que fa a la qualitat de l’aire a Catalunya, amb unes condicions atmosfèriques que van afavorir la dispersió de la contaminació. Les dades obtingudes per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica indiquen que la gran majoria dels contaminants que s’avaluen van assolir els objectius. Cal destacar que, per primer cop des que es van instal·lar equips analitzadors de partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), a principis de l’any 2000, no es va detectar cap superació del valor límit anual ni es va ultrapassar el nombre de superacions permeses del valor límit diari d’aquest contaminant. Les PM10 han presentat, històricament i juntament amb el diòxid de nitrogen, nivells elevats a la conurbació de Barcelona, declarada zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric.
Precisament, només el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó (O3), el clorur d’hidrogen (HCl) i el sulfur d’hidrogen (H2S) van superar alguns límits legislats. Gràcies als canvis normatius i a les millores tecnològiques dels últims anys s’han reduït les emissions i els nivells han anat minvant. És el cas dels metalls pesants –arsènic, cadmi, níquel i plom–, el benzè, el clor, l’àcid clorhídric, el benzopirè, les partícules PM 2.5, el diòxid de sofre i el monòxid de carboni, alguns dels quals solien presentar incompliments fa anys. Els resultats del 2018 també mostren una millora de la qualitat de l’aire pel que fa a l’NO2, ja que només dues estacions de trànsit intens han superat el límit de la mitjana anual. L’any anterior les estacions que van superar els nivells que permet Europa van ser cinc i, el 2010, disset. Les estacions que han excedit el límit anual permès de NO2 –en 40 micrograms per metre cúbic– han estat Barcelona Eixample i Barcelona Gràcia-Sant Gervasi. A diferència del 2017, l’any passat no es va superar aquest límit en cap estació de la zona de qualitat de l’aire 2 (ZQA2), que comprèn municipis del Vallès Oriental i Occidental i del Baix Llobregat.
A més de motius econòmics i meteorològics, la millora es pot atribuir, en bona part, a l’aplicació de mesures impulsades per les Administracions per reduir les emissions. La implantació de mesures com les restriccions als vehicles sense etiqueta a la Zona de Baixes Emissions delimitada per les Rondes de Barcelona, juntament amb d’altres d’acordades durant la segona Cimera de la Qualitat de l’Aire, han de permetre que aquesta millora es consolidi fins aconseguir els objectius de reducció fixats. La reducció d’emissions farà possible complir els límits establerts per la normativa europea i apropar-nos als valors límits que marca l’OMS.
Pel que fa a l’ozó, els seus nivells són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació depèn de la meteorologia. Els anys més calorosos i amb més radiació solar s’enregistren nivells més elevats. Cada any se supera el llindar d’informació –les mitjanes horàries no poden superar els 180 µg/m3- en algunes estacions, especialment rurals. Durant el 2018 es van enregistrar 52 hores de superació del llindar d’informació, valor inferior al de l’any anterior i per sota de la mitjana dels darrers 10 anys, que és de 61 per any. Les superacions s’han produït a 20 dels 51 punts on es va mesuraraquest contaminant a l’Àrea de Barcelona (ZQA 1), el Vallès-Baix Llobregat (ZQA 2), el Camp de Tarragona (ZQA 4), la Plana de Vic (ZQA 6), les Comarques de Girona (ZQA 8) i el Pirineu Oriental (ZQA 11). No es va produir, però, cap superació del llindar d’alerta –240 µg/m3-.
