Un nou estudi elaborat pel Clínic-IDIBAPS ha mostrat que la ressonància cardíaca pot predir el risc de patir noves arrítmies i seguir l’evolució de la cicatriu del cor després de l’ablació de taquicàrdia ventricular. Els investigadors destaquen que la ressonància realitzada entre els 3 i 6 mesos ofereix informació especialment rellevant per als professionals sanitaris i obre la porta a anticipar el risc de recurrència.
A tots els pacients de la mostra se’ls va fer una ressonància cardíaca abans de l’ablació, una segona entre tres i sis mesos després i una altra entre divuit i 24 mesos més tard i es va poder demostrar que l’ablació de taquicàrdia ventricular. L’operació va mostrar-se com una eina clau per a la supervivència, ja que l’ablació estabilitza teixit cicatricial, redueix els canals de conducció vulnerables i disminueix el risc de noves arrítmies.
L’estudi també va poder identificar que aquelles persones que tenien dos o més canals de conducció durant el primer control tenien un risc molt més alt de repetir episodis clínics taquicàrdia ventricular mentre que aquelles persones que tenien una reducció marcada dels canals presentaven una evolució clínica molt més favorable. El Dr. Ivo Roca, cardiòleg especialista en arrítmies de l’Hospital Clínic Barcelona i investigador del grup Biopatologia i tractament de les arítmies cardíaques de l’IDIBAPS, assenyala que el resultat de la investigació “posiciona la ressonància postablació com una eina clau per personalitzar el seguiment i ajustar el tractament en funció del risc individual”.
La taquicàrdia ventricular (TV), un problema de salut
La taquicàrdia ventricular (TV) és una arrítmia en què els ventricles bateguen de manera molt ràpida i desorganitzada. Aquest tipus de comportament per part del múscul més important del cos humà fa que es redueixi la capacitat per bombar sang eficaçment i pot acabar generant palpitacions, mareig, dificultat respiratòria, pèrdua de consciència i, en casos més greus -si no es tracta- pot suposar un risc vital.
La taquicàrdia ventricular (TV), però, rarament es presenta en persones sanes sinó que apareix en persones amb malaltia cardíaca estructural, sobretot en les persones que han patit un infart.
