Una nova investigació de l’Hospital de Bellvitge ha pogut detectar per primera vegada a tot l’Estat espanyol un mecanisme molt infreqüent de resistència bacteriana. Aquest mecanisme, anomenat DIM-1, fa que s’inutilitzi la gran majoria d’antibiòtics, un fet que suposa que es limitin les operacions terapèutiques per combatre les infeccions bacterianes. La doctora Sara Martí, co-cap del grup de recerca en Epidemiologia de les infeccions bacterianes de l’IDIBELL i membre del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge assenyala que “des dels hospitals i els laboratoris de microbiologia podem detectar les resistències a temps i tenir-les controlades, com és el cas de DIM-1” però destaca que és “absolutament indispensable que la població ens ajudi: l’ús prudent d’antibiòtics, el fet d’utilitzar-los correctament i només quan són necessaris, és l’eina més poderosa que tenim per protegir l’eficàcia dels antibiòtics i assegurar que les infeccions continuïn sent tractables”.
Aquest mecanisme de resistència bacteriana s’ha detectat en un pacient de l’hospital de Bellvitge que va ser ingressat per una infecció urinària després de múltiples ingressos i tandes d’antibiòtics. El personal sanitari va identificar el bacteri Pseudomonas aeruginosa com el causant de la seva infecció i es va poder detectar que el mecanisme DIM-1 estava actiu i impedint combatre la infecció gràcies a una anàlisi d’una mostra d’orina i va fer que el Servei de Microbiologia de l’hospital estudiés el perfil de resistència als antibiòtics i adaptés el tractament del pacient per poder resoldre la infecció amb els fàrmacs adequats. “L’estudi genòmic de la soca resistent es va fer a posteriori i ens va permetre entendre la raó de la resistència, però l’important és la determinació ràpida d’aquesta resistència al laboratori per adaptar el tractament inicial”, destaca la doctora Sara Martí. “Trobar i identificar aquests mecanismes rars de resistència ens permet tenir-los al radar, ser conscients que els tenim per aquí i monitorar-los de prop a tota la xarxa sanitària per saber com tractar-los”, afegeix Irene Cadenas, doctoranda de l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL i primera autora de l’estudi publicat a Antimicrobial Agents and Chemotherapy.
DIM-1, per primera vegada a l’Estat espanyol
El mecanisme DIM-1 és un mecanisme extremadament rar. “S’ha detectat menys de deu vegades en diferents casos esporàdics d’arreu del món, i confereix al bacteri un perfil de resistència a múltiples antibiòtics, especialment als d’ampli espectre”, assenyalen les investigadores. Des de l’Hospital de Bellvitge destaquen que els primers casos en els quals es va detectar aquest mecanisme es van produir a l’Índia i els Països Baixos a principis de segle. “Des de llavors, tan sols s’han trobat soques de Pseudomonas resistents a punts dispersos del globus, com ara Myanmar, Xina o Tanzània. Totes elles comparteixen el gen blaDIM-1, que codifica per l’enzim DIM-1, capaç de trencar i inutilitzar una gran varietat d’antibiòtics”, assenyalen les investigadores que, a la vegada alerten que “el gen en qüestió es troba en una illa mòbil del genoma del bacteri, coneguda per la seva mobilitat i dinamisme. Un context genòmic tan mòbil normalment donaria potencial de disseminació, però sembla que les diferents soques de Pseudomonas trobades arreu del món són genèticament diferents i han adquirit la resistència de forma independent”.
Les investigadores, però, destaquen que “la geografia dispersa i els casos aïllats donen suport a la idea que no hi ha hagut disseminació global de la resistència DIM-1” i, per tant, no hauria d’haver-hi un risc per a la població tot i que demanen que es faci un ús prudent i correcte dels antibiòtics.
