L’exercici físic és una de les claus per alentir l’envelliment tant físic com mental. Diversos estudis han destacat aquest impacte positiu de l’exercici, i el darrer estudi elaborat per la Universitat Harvard i publicat al portal científic Nature Medicine assenyala que caminar 3.000 passes al dia pot ser una gran eina per evitar o endarrerir el desenvolupament de l’Alzheimer. Els investigadors de Harvard, liderats pel professor Wai-Ying Wendy Yau, van analitzar l’activitat física de 296 persones cognitivament sanes d’entre 50 i 90 anys a través d’un dispositiu de seguiment que els van instal·lar per mesurar els nivells d’activitat.
A través dels escàners cerebrals (PET), els investigadors van poder mesurar els nivells de proteïnes amiloide beta i tau, vinculades amb l’Alzheimer, i van seguir quina era l’evolució cognitiva dels participants durant nou anys de mitjana. Els resultats van mostrar que aquelles persones que caminaven entre 3.000 i 5.000 passos diaris van retardar l’aparició de símptomes una mitjana de tres anys, aquelles persones que arribaven a caminar entre 5.000 i 7.500 passos van presentar una deterioració cognitiva encara més lenta i van poder retardar l’aparició dels símptomes durant set anys. En canvi, les persones sedentàries -és a dir aquelles que no feien exercici físic- van mostrar un deteriorament més accelerat, ja que augmentaven més de pressa les proteïnes tòxiques i això provocava la deterioració cognitiva en els pacients.
Els investigadors assenyalen que aquestes dades sobre l’impacte físic en les persones aporten nous detalls per comprendre com algunes persones desenvolupen el risc de desenvolupar la malaltia més de pressa que altres i com l’estil de vida de cadascú té un impacte directe en la salut humana i en les etapes primerenques de l’Alzheimer.
L’acumulació de la proteïna tau, un aspecte clau
La proteïna tau forma part del citoesquelet de les cèl·lules, s’expressa principalment en les neurones i està involucrada en diversos processos cel·lulars com l’estabilització de microtúbuls, el manteniment axonal i el transport intracel·lular. Els investigadors van poder descobrir que aquelles persones que feien activitat física retardaven l’aparició dels símptomes perquè s’acumulava més lentament aquesta proteïna. Els investigadors, doncs, destaquen que l’activitat física no només enforteix el cos sinó que també enforteix el cervell, motiu pel qual ara els investigadors es plantegen quines són les activitats físiques que poden ser més beneficioses per al cos, però també per evitar la deterioració cognitiva.
