El Govern posarà aquest dijous a disposició del territori una nova eina per visualitzar la planificació de renovables a Catalunya a partir del Pla territorial sectorial per a la implantació de renovables a Catalunya (Plater), el projecte d'”ordenació” de noves centrals eòliques i fotovoltaiques. La Direcció General d’Energia llançarà una aplicació perquè comarques i municipis puguin consultar quines zones són més adients per a la nova potència instal·lada i, dins d’aquestes, quines haurien de ser prioritàries per fer-ho. El Pla Territorial, d’aquesta manera, ha buscat delimitar aquelles zones del país prioritàries per a la instal·lació de parcs fotovoltaics i eòlics terrestres.
En el cas de les plaques, asseguren, el Principat tindria uns 7.223 quilòmetres quadrats aptes -per encaix orogràfic i per disponibilitat del recurs; en aquest cas, el Sol-; dels quals si fa no fa la meitat, uns 3.362 quilòmetres quadrats, són prioritaris. El Plater preveu que, d’aquesta superfície prioritària, s’acabi fent servir efectivament per a la generació solar un 10%, uns 300 quilòmetres quadrats; distribuïts per bona part de Catalunya, si bé amb molta concentració a Ponent; amb la Noguera i el Solsonès com a focus principals. S’hi afegeix al llistat l’Alt Empordà, que concentrarà més producció fotovoltaica que eòlica -sense comptar la marina, que depèn del govern espanyol-.
Pel que fa a l’eòlica terrestre, l’ús és encara més concentrat: dels si fa no fa 5.900 quilòmetres quadrats prioritaris identificats pel Govern, es mobilitzaran poc menys de 70 quilòmetres quadrats per posar-hi molins, amb l’objectiu de generar uns 23.136 megawatts l’any 2050. En el cas del vent, es distribueix principalment a les comarques del sud -la Terra Alta, la Ribera d’Ebre o la Conca de Barberà-; si bé també s’esperen grans quantitats de molins a la demarcació de Lleida, especialment al Segrià i a les Garrigues.
Comarca a comarca
Les previsions del Plater, a grans traços, dibuixen el mapa de les renovables catalanes de les pròximes dècades. En el cas de les centrals fotovoltaiques, l’anàlisi es divideix municipi a municipi; mentre que els molins es distribueixen només entre les comarques. D’aquesta manera, el document assigna un objectiu de potència instal·lada a cada regió del Principat. Un objectiu que, segons fonts del Departament, no s’imposarà sobre les administracions locals i comarcals; si bé l’executiu “vetllarà perquè es compleixi”. Segons la distribució actual, la comarca que agruparà una part més gran de la potència instal·lada a Catalunya l’any 2050 serà el Segrià, amb un horitzó de 3.789 MW. El focus del Govern en el territori lleidatà es troba a l’energia eòlica, que aportarà 2.373 MW al muntant total, amb diferència el més alt de les 42 comarques; mentre que la fotovoltaica es limitarà a 1.416 MW, la sisena al llistat.
Similar és la distribució a les Garrigues, si bé és encara més pronunciada a favor de l’eòlica terrestre. La comarca, la tercera en la classificació global del Plater, aportarà al mix català uns 2.214 MW de generació eòlica, per només 846 MW de fotovoltaica. Destaca també, en sentit oposat, la Noguera: dels 2.372 MW que preveu el pla territorial a la comarca, 2.043 provenen de parcs fotovoltaics, per només 329 MW de molins. Més equilibrada està la distribució a l’Anoia, la segona comarca que tindrà més activitat renovable a ulls de la Generalitat, amb 3.340 MW instal·lats i connectats l’any 2050. La xifra, en aquest cas, és pràcticament idèntica en les dues tecnologies: 1.682 MW generats per molins per 1.658 sortints de plaques solars.
Objectius energètics
L’estratègia de transició renovable del Govern, cal recordar, planteja assolir el 2050 una cobertura total del consum elèctric català via fonts renovables i autòctones. Això suposaria, segons els càlculs establerts en la Proencat, més de 60.000 MW de potència de generació elèctrica, a dividir entre fotovoltaica, eòlica terrestre, eòlica marina, hidroelèctrica i autoconsum. El document presentat a comarques i ajuntaments assegura que, per cobrir la demanda esperada per a d’aquí a dues dècades i mitja, caldrà ocupar un 1,2% del sòl català; la superfície necessària per instal·lar parcs que puguin generar els 48.000 megawatts que, calculen, caldrà ubicar en sòl no artificialitzat al Principat.
En una compareixença en el marc del Fòrum Català de l’Energia, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha reconegut les “mancances històriques” que pateix Catalunya en termes de desplegament de les renovables; més encara si es comparen amb els objectius de la Proencat. Tot i això, ha defensat accelerar-ne la implantació, atesa la concatenació de crisis energètiques amb què s’ha trobat el Principat en les guerres a Ucraïna i a l’Orient Mitjà. “L’escenari és inestable, però ens hi juguem el futur del país”, ha sentenciat Paneque; tot alertant que “els països que no desenvolupin alternatives energètiques perdran oportunitats econòmiques”.
En aquest sentit, i davant una representació nodrida del sector, ha allargat la mà al món empresarial per “compartir riscos i alinear objectius” per “convertir Catalunya en un referent mediterrani en energia neta”. Ara per ara, encara hi és lluny: l’empresariat renovable ja assumeix que els objectius de la prospectiva per al 2030 -una aportació renovable del 50% del consum català- ja són impossibles; i miren amb incredulitat els del 2050. Tot i el forat, cada dia més profund, Paneque ha defensat que encara és possible arribar a l’horitzó marcat: “cal decisió i capacitat d’execució, i el Govern ho farà”.
