L’any 1998 es va detectar per primera vegada la presència de Lampropeltis californiae (també coneguda com a serp reial de Califòrnia) al municipi de Telde, a l’illa de Gran Canària. Una detecció que prop de 30 anys més tard s’ha convertit en un veritable maldecap per a l’administració, ja que aquesta serp es comença a imposar a l’illa després que el 2007 es confirmés l’assentament de la seva població i ja hagi produït canvis en la cadena tròfica.
Un estudi de la Delegació a Canàries del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) assenyala que l’impacte d’aquesta espècie invasora està fent estralls en la cadena tròfica de l’illa i provocant la disminució i quasi desaparició de rèptils autòctons com el llangardaix gegant de Gran Canària (Gallotia stehlini), la llisa grancanària (Chalcides sexlineatus) i el dragó de Boettger (Tarentola boettgeri). De fet, l’impacte de la invasió d’aquesta espècie està fent que en l’estació humida els mosquits es trobin una autèntica ‘festa’ i puguin sobreviure millor. Les dades mostren que en les zones on la Lampropeltis californiae ha envaït i desplaçat les espècies autòctones hi ha un 84,1% més de mosquits i mosques, un 319,4% més de xinxes, i un 106% més de formigues i abelles en comparació a les zones on no s’ha produït la invasió; un desequilibri palpable en la cadena tròfica de l’illa.
En declaracions recollides a la revista Ecological Processes els autors de l’estudi assenyalen que “aquestes alteracions podrien tenir conseqüències ecològiques i socioeconòmiques, com a canvis en les dinàmiques dels ecosistemes o l’aparició de plagues agrícoles”.
Un animal escapista
Les autoritats canàries -que demanen informar els ciutadans- assenyalen que és habitual que hi hagi confusió entre l’espècie invasora i les espècies endèmiques. En el cas de la Lampropeltis californiae es tracta d’una animal més gran de mida que les espècies de l’illa, es desplacen més lent i tenen escates irregulars. A més, s’ha d’afegir que entre el mes de novembre i el de febrer s’amaguen sota terra durant la major part del temps mentre que és entre març i juliol quan surten més temps a la superfície coincidint amb la fase reproductiva de l’espècie.
