Retallar les emissions de gasos d’efecte hivernacle seria la gran solució per evitar les sequeres, segons un estudi la Universitat de Reading. El canvi climàtic està comportant que el món estigui patint emergències hídriques, cada vegada més llargues i recurrents. Una acció climàtica ràpida podria evitar que aquests períodes secs siguin menys freqüents.
Mitjançant diversos models informàtics els investigadors assenyalen que d’aquí al 2100 les precipitacions poden arribar a disminuir fins a un 48% per culpa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el seu augment ràpid i continu. Des del Regne Unit assenyalen que disminuir aquesta projecció d’emissions podria ajudar a evitar aquests llargs períodes de sequera.
Aquest nou estudi està centrat en l’impacte de l’estabilització de les temperatures a Europa. Tal com assenyalen els investigadors de la Universitat de Reading, alentir la velocitat d’escalfament global és un factor bàsic per evitar i prevenir les sequeres a Europa. Quan les temperatures augmenten dràsticament, per culpa de les emissions de gasos, és quan es pateixen aquests canvis extrems en les precipitacions. Els investigadors, però, expliquen que si aquest escalfament és gradual i no tan exagerat els impactes d’aquestes condicions extremes són menys severs.
Punt de no retorn?
El doctor Andrea Dittus, autor principal de l’estudi, assenyala que “el clima ja s’ha escalfat tant que és inevitable una certa disminució de les precipitacions, però les nostres troballes mostren que es podria evitar una major sequera estival projectada per a Europa. Aturar l’augment de les temperatures globals mitjançant la reducció de les emissions de combustibles fòssils a zero significarà que el Mediterrani no continuarà tornant-se més sec”.
Dittus alerta del poc marge del qual disposa la humanitat, i és que “no podem perdre temps en la reducció d’emissions. Si no actuem ràpidament, molts països del Mediterrani sofriran una important falta de pluja, amb potencials efectes col·laterals importants per al Regne Unit i altres llocs”.
