El tractament dels residus a Catalunya és un repte. La població i la quantitat d’indústria que hi ha al territori català fa que s’acumulin tones i tones de residus als punts de tractament. Tal com informa l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya, la gestió de residus genera, aproximadament, un 5% de les emissions totals de Catalunya. D’aquestes emissions, el gas majoritari és el metà, que prové de la descomposició de la matèria orgànica i representa el 90% de les emissions produïdes amb la gestió de residus.
A més, el 37% dels residus municipals –els dels particulars– són fracció orgànica, més que els envasos lleugers, el paper o el cartó entre d’altres.
Què és la FORM?
La fracció orgànica dels residus municipals (FORM) són les restes de menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament. Aquesta fracció és la més inestable de tots els residus municipals, ja que el 80% del seu pes és aigua i té un elevat contingut de matèria orgànica com hidrats de carboni, les proteïnes o els greixos.
Cal destacar que aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pels microorganismes, un fet pel qual es fa totalment indispensable que siguin recollits i gestionats de forma ràpida i evitar així la proliferació de lixiviats (residus líquids) i les males olors. Per això, és necessari que aquesta fracció es reculli i gestioni amb rapidesa, per tal d’evitar la generació de lixiviats i de males olors.
Dos tipus de tractaments
Hi ha dos tipus de tractament biològic de la FORM: el compostatge i la digestió anaeròbia.
El compostatge és un procés biològic aerobi, és a dir, que té presència d’oxigen, i transforma els residus orgànics degradables en un producte estable i higienitzat anomenat compost, un producte que es pot arribar a utilitzar com a adob orgànic. Per poder dur a terme el compostatge es necessiten unes condicions de ventilació, humitat i temperatura que estiguin controlades. Aquest procés dura entre 10 i 16 setmanes, tot i que depèn de diversos factors com el sistema, la tecnologia o la disponibilitat d’espai, entre d’altres.
Pel que fa a la digestió anaeròbia dels residus, és un procés biològic sense oxigen i els microorganismes transformen la matèria orgànica dels residus en una barreja de gasos. És un procés més complex, ja que necessita els diferents grups de microorganismes per realitzar-se. La matèria orgànica s’acaba descomponent en compostos més senzills que acaben sent transformats en àcids grassos volàtils, els grans intermediaris del procés. Aquests àcids acaben sent consumits i produeixen el biogàs.
El procés de digestió anaeròbia es pot fer a dues temperatures, sigui a temperatures properes als 35 graus (règim mesofílic) o als 55 graus (règim termofílic). El biogàs obtingut és considerat com un bon combustible i es pot utilitzar per a la combustió i generació de calor i energia elèctrica.
Per què és important?
La valorització de la FORM té diversos motius, econòmics i de sostenibilitat, que fan fàcil defensar els mètodes.
Ambientalment, el compost obtingut fa que estalviem en fertilitzants i es millori la qualitat de l’aire, a més de generar una reserva de carboni al sòl. Pel que fa al biogàs, el seu aprofitament fa que es redueixi el consum del combustible fòssil. Econòmicament, cal destacar que es produeix un estalvi gràcies a la disminució de l’entrada de residus al dipòsit controlat i la incineradora, a més d’un possible benefici del retorn del fons de gestió del cànon de residus.
