MonPlaneta
La Terra s’està quedant sense aigua dolça a un ritme alarmant

L’aigua és un element fonamental per la subsistència de l’espècie humana. Un nou estudi elaborat per membres de la Universitat d’Arizona State (ASU) assenyala que el planeta s’està quedant sense aigua dolça a un ritme alarmant per culpa del canvi climàtic, les sequeres derivades d’aquest i l’ús desmesurat de les aigües subterrànies. Després de dues dècades d’estudi de les imatges per satèl·lit els investigadors assenyalen que aquesta pèrdua de l’aigua dolça és la més gran des de l’any 2002 i destaquen que hi ha quatre regions del món situades a l’hemisferi nord que ha patit “megasequetat” a escala continental, un fet que pot comportar conseqüències extremadament greus per a la seguretat hídrica, l’agricultura i l’estabilitat global del planeta.

Els investigadors, a més, assenyalen que hi ha un problema accentuat, ja que el 75% de la població mundial viu en 101 països que han estat perdent aigua dolça durant els últims 22 anys, un fet greu al qual s’uneix les perspectives de creixement de la població mundial durant els pròxims 50 anys. Hrishikesh A. Chandanpurkar, autor principal de l’estudi i investigador de la ASU, assenyala que “aquestes troballes transmeten potser el missatge més alarmant fins a la data sobre l’impacte del canvi climàtic en els nostres recursos hídrics”.

Pla general del riu Llobregat al tram final. Imatge del 18 d'octubre del 2021. (Horitzontal) | Gemma Sánchez (ACN)
Pla general del riu Llobregat al tram final. Imatge del 18 d’octubre del 2021. (Horitzontal) | Gemma Sánchez (ACN)

2014, l’any en el qual es van tombar les coses

Els investigadors assenyalen que durant entre l’any 2014 i el 2015, quan el fenomen meteorològic d’El Nen va impactar de ple a la Terra. Detallen que durant aquells anys els extrems climàtics van començar a accelerar-se i els humans van començar a consumar una gran quantitat d’aigües subterrànies. A més, el 2014 va suposar un punt d’inflexió, ja que després de 2014, les regions de dessecació van passar d’estar situades principalment en l’hemisferi sud a estar situades principalment en el nord, fet que podria correspondre a l’augment de les sequeres extremes a l’hemisferi nord i la pèrdua de neu, gel i permagel que s’ha anat repetint.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa