La crisi dels pèl·lets a les costes gallegues ha tret de l’oblit una situació semblant cronificada a la Costa Daurada. Pèl·lets provinents de les indústries del camp de Tarragona s’han fet habituals al paisatge d’aquesta regió de Catalunya per la manca de responsabilitat de les empreses i les administracions, segons opinen ecologistes consultats per Món Planeta. Víctor Álvarez, d’Ecologistas en Acción, assenyala que “des del punt de vista ecologista i ciutadà és bastant senzill esbrinar l’origen d’aquests pèl·lets“, Álvarez afegeix que “les administracions han estat deficients”. Una visió que Pere Segura, alcalde de Vila-seca comparteix parcialment, ja que destaca que “la situació fa cinc anys que és anòmala”. A més, el batlle considera que “la Generalitat no ha estat a l’altura”.
Good Karma project i Surfrider Foundation van ser les primeres entitats a denunciar els fets l’any 2018 i apunten que durant els darrers anys s’han batut diversos rècords mundials de recollida de pèl·lets a la regió. L’any 2021 se’n van recollir 700.000 unitats, però la xifra es va disparar l’any passat, quan es van recollir més de dos milions de pèl·lets en aquesta zona.
Demanen responsabilitats
Good Karma Projects va presentar un requeriment de responsabilitat ambiental a la fiscalia, fet que va causar que el ministeri públic reobrís el cas dels pèl·lets i expedientés 13 empreses, entre les quals hi ha Repsol Química i Schmidt Ibérica. Jordi Oliva, membre de Good Karma Porjects, assegura que des de la plataforma ecologista estan “expectants” per veure “com reacciona l’administració”, però sí que demana que “com a mínim” hi hagi “mesures sancionadores a qui contamina l’entorn durant anys”.
Víctor Álvarez, d’Ecologistas en Acción, comparteix la visió d’Oliva, i demana “responsabilitats sobre la repercussió del litoral de la costa tarragonina, i que s’apliqui responsabilitat social corporativa per revertir el dany al medi ambient”. Álvarez exigeix que “esclareixin l’origen, que posin cara i ulls i que apliquin solucions”. L’ecologista alerta que l’abocament de pèl·lets a la costa tarragonina té un impacte al medi ambient, però que també afecta l’administració pública i la població civil, ja que les solucions davant aquesta crisi ambiental “les acaba absorbint l’administració pública mentre les empreses es lucren i ho paga la ciutadania”.
Les empreses són una part fonamental per entendre la crisi cronificada dels pèl·lets a la Costa Daurada, segons Jordi Oliva, que destaca que “la indústria no es pot autoregular”. Álvarez argumenta que “la quantitat que generen pel que perden, que és un 1% de la producció, és assumible”, un fet sobre el qual l’ecologista posa èmfasi i afegeix que “aquella gent que es pot permetre una pèrdua de producció és qui la produeix. Si camines al voltant de les industrials, veus que els rius confrontants estan plens de pèl·lets”.
Álvarez afegeix que les empreses s’han rentat les mans sobre l’abocament dels pèl·lets, argumentant que “dins de la seva indústria controlaven tot el procés i no tenien pèrdues, que no podien controlar les pèrdues durant el trajecte o les altres empreses que utilitzen el seu producte”.
L’administració, l’altra gran assenyalada
El paper de l’administració pública davant la crisi dels pèl·lets a la Costa Daurada ha quedat molt assenyalat per les entitats ecologistes. Víctor Álvarez es mostra molt dur amb com han actuat. “Les administracions han estat deficients. L’administració és coneixedora del que passa, feien algun treball de camp, però ningú ha volgut iniciar la investigació. Les empreses són un agent, i un conjunt d’agents socials i econòmics molt forts i l’economia preval”, afirma.
Aquesta valoració la comparteix Pere Segura, alcalde de Vila-seca, qui diu que la Generalitat “no ha donat prioritat a aquest problema, ni en la fase inicial es va posar a veure què passava, d’on venia”. Segura afegeix que la Generalitat tampoc hi ha donat la rellevància al problema, ni ha dotat el territori de mitjans ni mesures per evitar el desastre.
