MonPlaneta
Sequeres amb Dia Zero: una amenaça cada vegada més potent
  • CA

Un nou estudi elaborat per investigadors del Centre IBS de Física del Clima (ICCP) de la Universitat Nacional de Pusan (República de Corea), publicat a la revista Nature Communications, alerta que les sequeres amb Dia Zero (quan la demanda d’aigua supera la capacitat de subministrament) augmentaran de freqüència en les pròximes dècades, molt abans del que els models climatològics i científics esperaven. En l’estudi alerten que l’escalfament global està fent que augmenti el risc de sequeres pluriennals, un fet que pot acabar causant una falta extrema d’aigua i amenaçant poblacions d’arreu del món, l’agricultura i l’economia.

L’estudi ha utilitzat simulacions de models climàtics d’última generació per poder determinar quan la demanda local d’aigua superarà el subministrament regional provinent de precipitacions, rius i embassaments, moment que es determina com a Sequera amb Dia Zero (DZD en anglès) i destaquen que ciutats com Ciutat del Cap (Sud-àfrica) l’any 2018 i Chennai (l’Índia) el 2019 ja van estar extremadament a prop de patir aquestes condicions, un fet que demostra la creixent vulnerabilitat dels sistemes urbans de subministrament d’aigua i la sobrepoblació dels espais urbans moderns.

Predir quan passarà, clau per al combat contra la falta d’aigua

Els investigadors posen èmfasi en la prevenció, ja que comprendre on i quan es produiran aquestes condicions de DZD és una part fonamental per poder desenvolupar estratègies que puguin mitigar l’impacte i que siguin eficaces per poder seguir abastint aigua per a les comunitats rurals i urbanes.

Els models climàtics utilitzats en la investigació es van basar en els escenaris d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle SSP3-7.0 i SSP2-4.5 i en els extrems hidrològics com els períodes de sequera, falta de pluja, reducció dels cabals fluvials i l’augment del consum d’aigua i alerten que s’han detectat punts crítics en diversos punts del Mediterrani, el sud d’Àfrica i zones de l’Amèrica del Nord, i destaquen que les zones urbanes seran les més vulnerables.

Una amenaça global

Les simulacions de l’estudi indiquen que les situacions de DZD es poden arribar a produir en el 35% de les regions vulnerables en els pròxims 15 anys (detallades en la imatge sota aquest paràgraf). Una afectació que podria causar que 750 milions de persones quedessin sota l’amenaça de la falta d’aigua i que afectaria prop de 470 milions de residents en zones urbanes i 290 milions de persones en zones rurals. Segons els investigadors la regió més afectada en l’àmbit urbà seria la del Mediterrani, mentre que les zones rurals del nord i sud d’Àfrica i parts d’Àsia rebrien l’impacte en les zones rurals.

Figura 1: Temps de Primera Emergència (ToFE) de les condicions de Sequera del Dia Zero (DZD) i regions de punts crítics globals. (a) Distribució espacial del ToFE decennal d'esdeveniments de DZD a tot el món de 1900 a 2100. L'ombreig de color indica la primera dècada durant la qual la DZD es torna estadísticament atribuïble al canvi climàtic antropogènic, definit com la primera dècada en la qual la Fracció de Risc Atribuïble és major que 0,99 (FAR ≥ 0,99). Les regions grises indiquen cel·les de la quadrícula on no es projecta que sorgeixi cap esdeveniment de DZD atribuïble al canvi climàtic antropogènic abans de 2100. (b) Diagrama circular que il·lustra la distribució temporal del ToFE per dècades. L'escala de colors indica els percentatges de cel·les de la quadrícula DZD (àrees terrestres) que van experimentar la seva distribució de ToFE en cada dècada de 1900 a 2100. Proporciona una descripció general temporal de com es distribueix el ToFE al llarg del temps i les tendències en l'emergència de DZD. | Centre IBS de Física del Clima (ICCP)
Figura 1: Temps de Primera Emergència (ToFE) de les condicions de Sequera del Dia Zero (DZD) i regions de punts crítics globals. (a) Distribució espacial del ToFE decennal d’esdeveniments de DZD a tot el món de 1900 a 2100. L’ombreig de color indica la primera dècada durant la qual la DZD es torna estadísticament atribuïble al canvi climàtic antropogènic, definit com la primera dècada en la qual la Fracció de Risc Atribuïble és major que 0,99 (FAR ≥ 0,99). Les regions grises indiquen cel·les de la quadrícula on no es projecta que sorgeixi cap esdeveniment de DZD atribuïble al canvi climàtic antropogènic abans de 2100. (b) Diagrama circular que il·lustra la distribució temporal del ToFE per dècades. L’escala de colors indica els percentatges de cel·les de la quadrícula DZD (àrees terrestres) que van experimentar la seva distribució de ToFE en cada dècada de 1900 a 2100. Proporciona una descripció general temporal de com es distribueix el ToFE al llarg del temps i les tendències en l’emergència de DZD. | Centre IBS de Física del Clima (ICCP)

L’autor de l’estudi, el professor Christian Franzke, del Centre de Física del Clima del IBS, assenyala que “segons els nostres càlculs, i a causa de la creixent gravetat de l’estrès hídric, el 14% dels principals embassaments d’aigua podrien assecar-se ja durant els primers esdeveniments de sequera de dia zero, amb greus conseqüències per als mitjans de vida de les persones”. La coautora del treball, Vecchia P. Ravinandrasana, assegura que l’estudi “demostra que l’escalfament global provoca i accelera les condicions de sequera amb Dia Zero a tot el món. Fins i tot si aconseguim l’objectiu d’1,5 °C, centenars de milions de persones continuaran sofrint una escassetat d’aigua sense precedents”. Les sequeres amb dia zero ja no són un escenari llunyà: ja s’estan produint. Sense una adaptació immediata i una gestió hídrica sostenible, és probable que centenars de milions de persones s’enfrontin a una escassetat d’aigua sense precedents en el futur”, alerta Ravinandrasana.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa