El canvi climàtic i els fenòmens derivats d’aquest tenen una afectació directa sobre l’ecosistema català i sobre la població del país. Un nou estudi elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) assenyala que les calorades i les sequeres -fenòmens que per altra vegada diversos estudis mostren que són més freqüents- estan fent destrosses en la capacitat que tenen els ecosistemes per poder absorbir diòxid de carboni (CO₂). Els investigadors alerten que l’augment de les calorades o les sequeres està fent que s’alteri l’equilibri del carboni al planeta i està afectant dràsticament el creixement de les plantes.
Una de les calorades que més destaquen els investigadors és la del 2022, una calorada que defineixen com a particularment intensa i que asseguren que va fer que la capacitat de les plantes per exercir com a embornals de carboni es reduís, de cop, en un 27%. Aquesta dada de CO₂ que no va ser absorbit representat tot el volum de diòxid de carboni que emet l’Estat espanyol cada any. Cal destacar que els embornals de carboni són una peça clau a la Terra perquè són aquells ecosistemes que més CO₂ absorbeixen del que emeten i els boscos, els sòls i els oceans, que són exemples clars, juguen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic gràcies a la capacitat de reduir la concentració de CO₂ a l’atmosfera.
La lluita contra el canvi climàtic, afectada per aquests problemes
La investigació, que ha analitzat com les plantes absorbeixen i alliberen el CO₂ tenint en compte la humitat del sòl com a factor important. Els resultats de l’estudi assenyalen que l’equilibri entre la humitat i el moment en el qual es produeixen les sequeres o les calorades juga un paper fonamental per entendre quina és la reacció dels ecosistemes. Un dels aspectes que destaca la investigació és que les regions del sud-oest d’Europa són especialment vulnerables als canvis, ja que hi conviuen diversos tipus de clima.
Els investigadors van analitzar els fluxos de carboni entre 2001 i el 2022 a Portugal, Espanya, el sud de França i Itàlia i mostren que els fluxos dels ecosistemes dels ecosistemes als climes continentals i humits es veuen més influenciats per les onades de calor i les sequeres que els ecosistemes de les regions mediterrànies. A més, assenyalen que l’escalfament global i les tendències provocades pel canvi climàtic poden acabar comportant desequilibris entre fotosíntesi i respiració capgirant el paper que tenen els embornals de carboni i, de pas, afectar directament la lluita contra el canvi climàtic.
Aquesta situació fa que els investigadors apel·lin a les administracions a millorar la vigilància dels fluxos de carboni i reforçar les polítiques d’adaptació i protecció d’aquells ecosistemes considerats clau.
